Badalona i Santa Coloma de Gramenet: dues ciutats veïnes, dues maneres d’entendre la cohesió social -

L’informe de l’AMB mostra que Badalona, avui amb govern conservador, afronta més pressió social i menys capacitat de renovació urbana que Santa Coloma, que manté governs de progrés des de 1979.

Badalona i Santa Coloma de Gramenet formen el nucli urbà més dens del Barcelonès Nord. Comparteixen història industrial, teixit popular i una frontera que és més simbòlica que real. Tot i això, les dades de La Metròpoli en 100 indicadors 2026 revelen que les dues ciutats han evolucionat de manera diferent en cohesió social, estructura urbana i capacitat d’atenció a les persones.

La primera diferència és de dimensió: Badalona és la tercera ciutat de Catalunya, amb 230.642 habitants, mentre que Santa Coloma en té 123.250, gairebé la meitat. Aquesta asimetria condiciona la gestió municipal, però no explica per si sola les divergències que l’informe posa de manifest.

Dos models polítics, dues trajectòries

Des de 1979, Santa Coloma ha mantingut governs de progrés de manera continuada, amb una aposta sostinguda per polítiques comunitàries, equipaments de proximitat i programes socials estables.

Badalona, en canvi, ha alternat governs de diferent signe i actualment compta amb un executiu conservador. Aquesta trajectòria més irregular es reflecteix en la manera com la ciutat ha prioritzat els recursos: una gestió centrada en el manteniment del dia a dia, però amb menys capacitat per impulsar transformacions estructurals.

Cohesió social i vulnerabilitat urbana

L’informe defineix la vulnerabilitat urbana com “la combinació de factors socioeconòmics, demogràfics i territorials que incrementen el risc d’exclusió o desigualtat en determinats barris”. Badalona presenta una de les cohesions territorials més febles de l’AMB, amb desigualtats internes marcades i barris que concentren factors de risc.

Santa Coloma, tot i tenir també zones vulnerables, mostra una estructura social més equilibrada. La continuïtat política i la planificació comunitària han permès reforçar programes que actuen sobre la base del territori: educació, convivència, espai públic i suport a famílies.

Les afirmacions s’han de sustentar en fets: Santa Coloma de Gramenet té en marxa tres menjadors socials per a persones sense recursos, informa l’ajuntament de la ciutat. A més, hi ha un programa d’aliments solidaris i servei de menjars a domicili. Les últimes licitacions es van fer el 2025. Per la seva banda, a Badalona no hi ha cap menjador social. El primer menjador social municipal de Badalona es va anunciar a l’abril del 2026 (concretament al voltant del 20 d’abril). Està previst que obri el 2027, al barri de Sant Roc, amb capacitat inicial per a unes 32 persones. Seria el primer gestionat directament per l’Ajuntament

Infància

Badalona registra indicadors que apunten a un major risc de pobresa infantil, especialment en zones amb vulnerabilitat acumulada. En concret, La taxa de pobresa infantil se situa en el 31,9%. A més a més, es calcula que un 20,4% de la població total de la ciutat resideix en barris catalogats amb «vulnerabilitat urbana extrema», cosa que reflecteix una forta segregació i desigualtat interna entre districtes. La ciutat ha de sostenir una demanda elevada de suport educatiu, intervenció familiar i reforç comunitari.

Per la seva banda, a Santa Coloma l’índex general de població infantil pobra arriba al 36%. En determinades zones com el districte del Fondo, la situació és encara més severa, on més de la meitat dels infants i adolescents viuen en risc de pobresa i exclusió, segons l’ajuntament de la ciutat.

Santa Coloma, amb una xarxa de serveis més consolidada, manté programes de reforç escolar, mediació i acompanyament que contribueixen a reduir desigualtats.

Gent gran

Badalona afronta una població envellida i un creixement natural negatiu, fet que incrementa la pressió sobre serveis de dependència i atenció domiciliària. La gestió es realitza a través de la xarxa dels Equips Bàsics d’Atenció Social (EBAS) distribuïts pels diferents barris de la ciutat.

Santa Coloma, amb una estructura comunitària més estable, ofereix millor cobertura en programes per a persones grans, amb equipaments i serveis que han anat creixent de manera sostinguda. En aquest sentit, La ciutat és un referent històric i pioner en la col·laboració estreta entre el sistema sanitari i els serveis socials a domicili (amb un model coordinat que va començar a dissenyar-se el 1994).

Victimització i desigualtats de gènere

Badalona presenta nivells de victimització superiors a la mitjana metropolitana, un indicador que afecta la percepció de seguretat i incrementa la demanda de serveis socials i comunitaris.

La bretxa salarial entre homes i dones és també més elevada que al conjunt de l’AMB, mentre que Santa Coloma se situa en valors més moderats.

Dues ciutats veïnes, dues realitats divergents

Tot i compartir frontera i història, Badalona i Santa Coloma han seguit camins diferents.
Badalona, amb una gestió centrada en el manteniment i una pressió social elevada, mostra indicadors de cohesió territorial més febles.

Santa Coloma, amb governs de progrés sostinguts i una planificació comunitària continuada, presenta una estructura social més robusta i una capacitat de resposta més estable.

La comparativa revela que la dimensió política, la planificació i la gestió dels serveis socials són factors clau per entendre les diferències entre les dues ciutats més poblades del Barcelonès Nord.