Més de cinquanta anys després de les grans lluites veïnals, l’emblemàtic espai de Sant Mori sobreviu entre l’abandonament, les promeses incomplertes i la ferma exigència dels veïns per recuperar la dignitat dels espais públics.
Les places són molt més que un simple espai urbà: són els pulmons on els barris respiren, el terra on juguen els infants, l’escenari de les converses de la gent gran i el camp de joc dels joves. Són el punt de trobada que transforma un simple conjunt d’edificis en una comunitat amb identitat pròpia.
Entre els anys seixanta i setanta, Badalona va experimentar un fort creixement demogràfic arran de l’arribada de milers de famílies procedents d’altres punts de l’Estat. La necessitat urgent d’habitatge va propiciar una edificació intensiva, amb blocs de pisos alçats en temps rècord i una clara mancança de zones verdes i equipaments. En barris densament poblats com Llefià, Sant Roc i Artigues, cada metre quadrat de plaça és, avui dia, un tresor.
El moviment veïnal d’aquella època va protagonitzar una de les lluites més èpiques de la història recent de la ciutat. Les associacions de veïns van exigir escoles, centres sanitaris, transport i, sobretot, espais de convivència. Les places van deixar de ser un mer element urbanístic per convertir-se en un símbol de cohesió social i qualitat de vida.
Un espai estratègic, un present deteriorat
La plaça de les Brigades Internacionals, situada al barri de Sant Mori (Llefià), és un dels equipaments més importants del Districte 4. La seva proximitat a les estacions de metro d’Artigues-Sant Adrià i Sant Roc la converteix en un node de connexió per a veïns de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Les seves dimensions i característiques convidarien a gaudir-hi d’una estona si no fos per l’evident estat d’abandonament que pateix.
A dia d’avui, l’espai és un reflex de les contradiccions del barri. Cada dia hi conviuen infants que juguen en uns parcs bruts, amb el paviment esmicolat i elements malmesos; joves que ocupen unes pistes esportives que demanen a crits manteniment; gent gran que busca l’ombra d’uns pocs arbres als bancs; i famílies que hi troben un lloc de relació. Ens trobem en una de les zones amb més densitat de població de Badalona, fet que agreuja qualsevol deficiència. La brutícia acumulada, la saturació dels contenidors per l’activitat dels comerços propers i la manca de respecte al descans durant la tarda i la nit en són la prova diària.
Mantenir una plaça és cuidar la convivència
El manteniment dels espais públics transcendeix la qüestió estètica. Uns bancs en bon estat, una il·luminació adequada, jocs infantils segurs i una neteja constant són imprescindibles perquè una plaça compleixi la seva funció social. Quan aquests espais es deterioren, no només es fa malbé el mobiliari; disminueix el seu ús, augmenta la sensació d’abandonament i es debiliten els vincles veïnals.
Davant d’aquesta situació, l’entitat Proyecto Barrio BDN continua alçant la veu per exigir un manteniment constant i actuacions que garanteixin la conservació integral de l’espai. Més de cinquanta anys després de les primeres reivindicacions, moltes demandes continuen sent les mateixes.
Segons explica Maria Dolores, veïna del barri i integrant de l’entitat, al llarg dels anys s’han anunciat diversos projectes de transformació urbana que mai han vist la llum. Un exemple històric és el projecte que l’any 2008 va impulsar Engestur per construir un aparcament vinculat a la remodelació de la plaça. «Moltes promeses, però cap solució», lamenten els veïns, que assenyalen el solar tancat i abandonat com un focus de rates i insectes. L’escola bressol, l’espai multifuncional o la residència per a la gent gran mai no han passat del paper a la realitat.
Un full de rutes per al barri
El veïnat reclama un projecte integral que redibuixi els usos de l’espai: retirar les piràmides que, segons denuncien, afavoreixen la inseguretat i l’incivisme; millorar l’accessibilitat; modernitzar el mobiliari; ampliar i conservar les pistes esportives; crear noves zones infantils i àrees per a la gent gran, i incrementar l’arbrat. Tot això, acompanyat d’un pla de manteniment continu que eviti el deteriorament progressiu.
Així mateix, exigeixen la reurbanització i pacificació del carrer d’Aribau fins a la N-II, amb millor il·luminació, voreres més amples, mesures contra la contaminació acústica i més vigilància. Des de Proyecto Barrio BDN també posen el focus en la permissivitat municipal amb la gestió dels residus comercials, denunciant que molts establiments deixen brossa a la plaça i a les voreres. A més, alerten de la saturació de negocis d’una mateixa tipologia (fruites i verdures, alimentació o perruqueries) en detriment d’altres comerços de proximitat igualment necessaris.
Per una inversió en ciutat
Les places són el millor termòmetre de la qualitat urbana, del civisme i de la salut democràtica d’una ciutat. Invertir en el seu manteniment no és una despesa, sinó una aposta per la cohesió social, la salut i el benestar de la ciutadania.
La història de barris com Llefià, Sant Roc o Artigues demostra que les places no van aparèixer per casualitat; van ser el fruit de dècades de lluita veïnal per aconseguir un entorn més digne i humà. Avui, cansats de les declaracions buides, els veïns no només demanen conservar el que es va aconseguir, sinó adaptar aquests espais a les noves necessitats socials i mediambientals. Perquè una plaça ben cuidada no és només un espai urbà: és el símbol del compromís d’una ciutat amb les persones que l’habiten cada dia.
Autor
About The Author
Més històries
Badalona i les plaques fantasma: 800.000 euros al carrer i 48.000 oblidats al magatzem
Els escacs a Badalona estan d’enhorabona. I els escacs femenins?
Piròmans i assassins