Un informe situa la ciutat al capdavant del risc per temperatura, amb el llindar d’alerta més baix de l’AMB i barris especialment exposats
Badalona és el municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que activa els avisos per calor extrema a la temperatura més baixa: 31,9 °C. Així ho alerta un estudi pioner de l’Institut Metròpoli que analitza per primera vegada la relació entre les altes temperatures i la mortalitat als 36 municipis metropolitans. La xifra no és casual: darrere d’aquest llindar s’hi amaga una combinació de densitat urbana, habitatge envellit, manca de verd i població vulnerable que converteix Badalona en un dels punts calents de la crisi climàtica a la regió.
«Els municipis on els avisos es fan a temperatures més baixes són Badalona (31,9 °C), Tiana (32,7 °C), Montgat (32,9 °C), Sant Adrià de Besòs (33,9 °C) i Santa Coloma de Gramenet (34 °C)»
L’informe, titulat «Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona», adverteix que la regió mediterrània és un hotspot climàtic, amb un escalfament que supera la mitjana mundial. I Badalona, per la seva orografia i la seva història urbanística, pateix els efectes de la calor abans i amb més intensitat.
Per què Badalona és especialment vulnerable?
La ciutat concentra tres factors crítics que, segons l’estudi, determinen la vulnerabilitat davant les altes temperatures: l’exposició, la sensibilitat i la capacitat d’adaptació.
Pel que fa a l’exposició:
- Habitatge antic: una proporció elevada d’habitatges construïts entre els anys 50 i 80, amb un aïllament deficient i poca ventilació, cosa que augmenta l’estrès tèrmic a l’interior de les llars.
- Baixa cobertura vegetal: la manca d’espais verds i ombra redueix la capacitat de refredament natural de l’entorn urbà.
- Densitat residencial elevada: barris com el Centre, la Salut, Llefià o Sant Roc concentren una edificació intensiva que intensifica l’efecte illa de calor.
Pel que fa a la sensibilitat:
- Població envellida: Badalona presenta una proporció significativa de persones grans, especialment dones de més de 65 anys, que són el grup demogràfic amb més risc de mortalitat per calor.
- Baix nivell de renda i estudis: factors socioeconòmics que limiten l’accés a recursos com l’aire condicionat o la rehabilitació energètica dels habitatges.
Aquests elements converteixen la ciutat en un territori amb IVAC alt (Índex de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic), juntament amb municipis com l’Hospitalet, Santa Coloma, Cornellà o Sant Adrià. Segons l’informe, en aquestes zones el mateix increment de temperatura genera un risc molt més elevat que a la resta de la metròpoli.
La calor ja mata, i ho fa de manera desigual
L’estudi estima que, entre el 2002 i el 2022, la calor va causar unes 10.218 defuncions a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els anys més crítics van ser el 2003 —amb l’onada de calor europea— i el 2022, amb més de mil morts atribuïbles a les altes temperatures a tota la regió.
L’evidència científica recorda que la calor extrema no només provoca cops de calor: agreuja malalties cardiovasculars, respiratòries i renals, altera el son i afecta la salut mental. I aquests efectes no es reparteixen per igual.
«El risc de morir augmenta significativament amb temperatures elevades, especialment en dones i persones grans»
L’informe confirma que les dones i les persones majors de 85 anys presenten un risc significativament més alt. En el cas de Badalona, aquesta doble vulnerabilitat —demogràfica i urbanística— col·loca la ciutat en una posició de risc molt per sobre de la mitjana metropolitana.
Un llindar que s’adapta a l’escalfament global
El llindar de 31,9 °C no és arbitrari. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) estableix els avisos de calor a partir del percentil 98 de les temperatures màximes registrades a cada municipi durant els mesos d’estiu dels darrers deu anys. Això vol dir que, a Badalona, només el 2% dels dies d’estiu superen aquesta temperatura.
El problema, com assenyala l’informe, és que aquest llindar s’està superant cada vegada amb més freqüència. Les onades de calor són més intenses, més llargues i comencen abans a la primavera. I en un context d’escalfament global, que Badalona tingui el llindar més baix no és una excepció: és una alerta.
Què es pot fer?
L’estudi proposa un seguit d’orientacions per a l’acció que són especialment rellevants per a Badalona:
- Refugis climàtics: ampliar i consolidar la xarxa d’espais públics frescos, garantint-ne l’accessibilitat als barris més vulnerables.
- Verd urbà i ombra: incrementar la cobertura vegetal i les superfícies ombrejades a l’espai públic.
- Rehabilitació d’habitatges: prioritzar la millora de l’eficiència tèrmica en edificis antics, especialment aquells on viuen persones grans i amb pocs recursos.
- Plans de suport: reforçar els serveis socials i els protocols d’atenció a la gent gran durant els episodis de calor extrema.
- Coordinació metropolitana: establir protocols compartits entre municipis per donar una resposta coherent i àgil.
La calor extrema ja no és una excepció
L’informe de l’Institut Metròpoli és contundent: la calor extrema ha deixat de ser un fenomen puntual per convertir-se en un repte estructural. I aquest repte afecta de manera desigual. Badalona, amb els seus barris densos, els seus habitatges antics i la seva població envellida, és un dels territoris on la crisi climàtica es fa més visible.
Les polítiques d’adaptació no poden esperar. Com conclou l’estudi:
«Les polítiques d’adaptació han de prioritzar les persones i territoris més exposats i avançar cap a intervencions estructurals que redueixin desigualtats, millorin el confort tèrmic i protegeixin la salut i la qualitat de vida de tota la població, especialment de la més vulnerable.»
Badalona, per la seva realitat social i urbana, és un dels llocs on aquesta màxima s’ha de convertir en acció concreta. I com més aviat, millor.
Més històries
Badalona i les plaques fantasma: 800.000 euros al carrer i 48.000 oblidats al magatzem
Els escacs a Badalona estan d’enhorabona. I els escacs femenins?
Piròmans i assassins