Badalona bat rècords de creixement demogràfic però es manté a la cua en renda i pateix un 31,9% de pobresa infantil -

La ciutat supera els 230.000 habitants després d’un increment de població superior a la mitjana metropolitana, tot i que arrossega una forta bretxa socioeconòmica.

Badalona s’ha consolidat com el tercer municipi més poblat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), assolint un teixit demogràfic de 230.642 habitants a 1 de gener de 2025. La ciutat destaca especialment pel seu fort dinamisme: en l’últim any ha registrat un creixement de població de l’1,96%, una taxa notablement superior a la mitjana del conjunt de l’AMB, que es va situar en l’1,52%. No obstant això, aquesta empenta demogràfica contrasta severament amb la realitat socioeconòmica de les llars badalonines. La renda anual neta mitjana per unitat de consum a la ciutat és de 21.830 euros, una xifra que queda clarament per sota dels nivells de municipis rics de l’entorn com Sant Cugat del Vallès (39.397 €) i que col·loca Badalona en una situació de vulnerabilitat, visible en una alarmant taxa de pobresa infantil del 31,9%.

El motor del creixement: fluxos migratoris davant un saldo natural negatiu

L’increment poblacional de Badalona, que ha sumat 4.423 nous residents en només un any, s’explica exclusivament per l’atracció de població procedent de l’estranger. Aquest fenomen compensa el «creixement natural» negatiu de la ciutat, ja que l’any 2024 es van registrar més defuncions (1.785) que naixements (1.712), deixant un saldo vegetatiu de -73 persones.

Actualment, la població estrangera representa el 18,4% del total d’habitants de Badalona, una proporció lleugerament inferior a la mitjana metropolitana (21,3%). Tanmateix, la composició d’aquest col·lectiu a la ciutat té una singularitat molt marcada en comparació amb el conjunt de l’AMB: el grup majoritari és l’asiàtic, que suposa el 35,6% dels estrangers (envers el 20,8% de la mitjana de l’AMB), seguit del continent americà amb un 32,0%.

Més jove que l’entorn metropolità, però sota l’amenaça de l’escletxa social

En l’àmbit estructural, Badalona respira un aire lleugerament més jove que els seus veïns. L’índex d’envelliment de la ciutat és de 143,7 (és a dir, hi ha 143,7 persones majors de 65 anys per cada 100 joves menors de 15), una dada significativament millor que la mitjana metropolitana, que s’enfila fins a les 160,4 persones grans per cada 100 joves. El 13,9% dels badalonins tenen entre 0 i 14 anys, mentre que el 19,9% superen els 65.

La principal problemàtica de la ciutat apareix quan s’analitzen les condicions de vida. Més enllà d’uns ingressos mitjans baixos, un 9,1% de la població de Badalona sobreviu amb ingressos inferiors als 7.500 euros anuals. El pitjor indicador, però, recau sobre els menors de 18 anys: el 31,9% es troba en situació de rendes baixes (per sota del 60% de la mediana espanyola). Tot i que municipis veïns com Santa Coloma de Gramenet (38,9%) o Sant Adrià de Besòs (37,8%) registren xifres encara més preocupants, gairebé un de cada tres infants badalonins creix en un entorn de privació econòmica, convertint la cohesió social i la infància en els grans reptes pendents del municipi.

La ciutat ostenta, però, el pitjor registre en gestió municipal de tot l’entorn metropolità. L’Ajuntament de Badalona triga una mitjana de 200 dies a pagar als seus proveïdors (quan el límit legal són 30 dies i la mitjana de l’AMB és de només 27). Aquesta greu anomalia administrativa s’acompanya d’una caiguda en la transparència municipal (57,4%, molt lluny del 73,3% de mitjana) i d’una inversió per habitant de només 30 euros anuals, la més baixa de l’AMB i a anys llum dels 203,4 euros de mitjana metropolitana.

L’alarma social: Desnonaments i vulnerabilitat extrema

L’informe destapa una forta pressió sobre els serveis socials i l’habitatge. El Partit Judicial de Badalona registra 1,19 llançaments per cada 1.000 habitants per impagament de lloguer, convertint-se en la zona més afectada per aquesta problemàtica de tota l’AMB. A més, el 20,4% de la població badalonina resideix en barris catalogats amb vulnerabilitat urbana extrema, una realitat que explica que la dependència de la Renda Garantida de Ciutadania (21,3‰) sigui una de les més altes del territori.