Les fuites d’ATL tenen els dies comptats, però com es garantirà el servei a les concessions de Canyet i a Sant Jeroni de la Murtra? -

Amb 18 anys de retard, però feliçment, per fí, ja es veu el llum al final del túnel de l’anomenat bypass de Montcada! Aquesta nova canonada d’ATL amb una traça paral·lela al Besòs, connectarà la Potabilitzadora d’aigües del Ter de Cardedeu amb l’Estació Distribuïdora de la Trinitat. Aquest nou conducte s’havia d’inaugurar el 2008, però quan ja s’havien construït les 3/4 parts del seu traçat, i arran de l’esclat de la bombolla immobiliària i sobretot d’un dèficit a l’ACA superior als 1.000 milions d’€, es va postergar sine die l’acabament del projecte.

El 19-3-24, l’Ens d’Abastament Aigües Ter-Llobregat (ATL) anunciava oficialment de que el setembre de 2024 es reprendrien les obres d’execució del 25% pendents del desdoblament de la nova canonada d’ATL (bypass de Montcada), amb un termini de dos anys i un pressupost de 38 milions d’€. L’única incidència destacable és que el termini d’execució de les obres, previstes per al setembre d’enguany s’allargarà fins a finals d’any. Contra tot pronòstic, el pressupost sembla que es manté invariable, la qual cosa també és una bona notícia.

A peu d’obra del seu desdoblament i soterrament a la llera del Besòs, el passat 1 de juny del 2026, Sílvia Paneque, Consellera del Departament de Territori, va informar que està previst que les obres del desdoblament acabin a finals del 2026, i que durant el primer trimestre del 2027, un cop es passi el servei per la nova canonada, es podran reparar les fuites de la canonada antiga que des del 1966 transporta l’aigua de la mateixa Potabilitzadora de Cardedeu fins a la Distribuïdora de la Trinitat, passant per la serralada de Marina. També va informar del projecte d’equipar una nova potabilitzadora al Besòs.

És una gran satisfacció cívica i ciudadana que finalment les administracions públiques responsables posin fi a la lamentable pèrdua i malbaratament de més de 82 milions de litres cada any, hagin durat 60 anys! Tot donant una resposta positiva a l’alarma social i les denúncies veïnals i ecologistes expressades abastament durant molts anys. Un malbaratament que des de fa dècades semblava no tenir aturador, s’ha acabat.

Com es garantirà el subministrament d’aigua a les concessions legals de Canyet?

Reparar les fuites de la canonada al seu pas per la serralada de Marina és, indiscutiblement, una molt bona notícia, però també és cert que el tall del servei d’aquesta canonada interromprà el subministrament d’aigua a les concessions legals de la comunitat de regants de Canyet. El neguit de com es gestionarà i es garantirà el subministrament d’aigua durant les obres de reparació de les fuites està servit!

En aquest punt caldria aclarir la confusió existent entre els conceptes de concessió i fuita, així com l’origen jurídic de les concessions legals als propietaris d’algunes masies de Canyet amb mines d’aigua que van ser destruïdes durant les obres de construcció de la canonada vella d’ATL el 1964-65.

Origen jurídic de les Concessions

A començaments dels anys 1960, la Junta Administrativa del Nuevo Abastecimiento de Aguas de Barcelona va adjudicar l’empresa constructora INGAR la construcció d’una canonada des de Cardedeu fins al dipòsit de la Trinitat. En el transcurs de les obres de construcció al seu pas pel barri de Canyet, situat al peu de la serralada de Marina de Badalona, l’any 1965 van intersectar les capçaleres de captació de l’aigua freàtica (floreig) de les mines d’aquest sector; la qual cosa, òbviament, va determinar la destrucció dels punts de captació i per tant l’anorreament i la inutilització de les mines afectades.

Alertats per la desaparició de l’aigua a les seves mines, el mateix any 1965, els pagesos van esbrinar ràpidament de que l’origen d’aquell gran perjudici eren les obres de construcció de la canonada per part de l’empresa INGAR, encarregada per la Junta Administrativa.

En defensa del seus legítims drets, els pagesos van denunciar els fets davant l’empresa constructora i la Junta Administrativa, responsables de les obres, tot reclamant-los solucions. En alguns casos, mitjançant acta notarial els responsables van reconèixer els danys i perjudicis que la construcció del túnel havia causat tallant la conducció de l’aigua de les mines, pel que, responent a les reclamacions, van acordar amb els propietaris que mitjançant les oportunes obres, la reposició de la totalitat de l’aigua de mina que les obres les havien desposseït en gairebé la seva totalitat. Així doncs, mitjançant aquest procediment administratiu legal, alguns propietaris van adquirir el dret d’una concessió d’aigua de per vida.

Es dóna la circumstància de que la família Negre, juntament amb la família Coll copropietaris de la mina de la Torre Codina-can Coll van ser uns dels perjudicats d’aquelles obres i que en reclamar, en justa compensació, van obtenir una concessió. Doncs bé, quan, ara fa uns vint anys, l’Ajuntament de Badalona (alcaldessa Maite Arqué), amb molt bon criteri, va comprar la Torre Codina a la Sra Flora Negre, es va convertir en propietari del 50% de la concessió d’aigua de la mina que comparteix amb la família propietària de can Coll.

Onze fuites i un malbaratament

Les onze fuites (225.000 litres/dia) detectades com la de la vall de Betlem (Sant Jeroni de la Murtra) o la del torrent de les Bruixes de Santa Coloma de Gramenet, són pèrdues causades per defectes de construcció des de la posada en servei de la canonada l’any 1966. Malauradament hem d’afegir el malbaratament d’aigua de la concessió a la mina de la Torre Codina-can Coll, que es llença a la claveguera de la riera de Canyet.

Al desembre de 2023, en ple Decret de pre Emergència per Sequera, l’associació Els Verds de Badalona va demanar a Sònia Egea, regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona analitzar l’aigua que es llença a la claveguera i que l’ACA financiès la construcció d’un dipòsit a can Mora, tal i com ja s’havia fet vint anys abans al parc G4 de Montigalà. La Regidora va accedir a les dues peticions: l’anàlisi del laboratori municipal va demostrar que, efectivament, l’aigua era clorada, però l’ACA va negar el finançament del nou dipòsit amb l’excusa de tan poca poca pena de que tenien moltes despeses.

La reparació del túnel antic d’ATL és necessari que planifiqui acuradament:

-No perdre ni una gota d’aigua de la que actualment va al clavegueram, vingui d’on vingui.

-Que ATL respecti les concessions legals com la de la mina de Torre Codina-can Coll de 1965.

-Trobar la millor solució pel subministrament d’aigua per a la resta de finques de Canyet.

Neguit dels afectats

Donat que no s’ha informat del termini d’execució de les obres de reparació de les fuites, ni per quan està previst retornar el servei d’aigua per la canonada antiga per tal de restituir el subministrament d’aigua a les Concessions, el primer i principal neguit és saber com es garantirà el subministrament d’aigua a les Concessions administratives durant les obres de reparació. El segon és saber quin és el termini d’execució d’aquestes obres, i per últim, i no menys important, cal saber si l’ACA, l’ATL o a qui correspongui, disposen del llistat de concessionaris i dels seus respectius punts d’entrega de l’aforament d’aigua! En no disposar d’aquest llistat exhaustiu podria donar-se la casuística d’eliminar l’aforament d’alguna d’aquestes concessions per desconeixement de la seva existència, confonent-les amb fuites! La qual cosa tindria conseqüències molt greus pels afectats.

Per esvair aquest neguit caldria que David Vila director de l’Ens d’Abastament Aigües Ter-Llobregat (ATL) o la mateixa Sílvia Paneque Consellera de Territori aclareixin tots aquests dubtes. Com a part interessada i directament afectada l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, té un paper molt important a jugar, acompanyant i fent costat a la comunitat de regants de Canyet davant les diferents administracions competents per fer avançar i dinamitzar les millors solucions possibles a aquesta punyent problemàtica local. D’altra banda, tenint en compteque aquestes mines d’aigua estan ubicades dins l’àmbit del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc de la Serralada de Marina, i que el mateix Pla recull la protecció de les mines en la gestió ordinària Parc, fora molt convenient i recomanable la implicació de la direcció del Parc per col·laborar amb l’objectiu esmentat.

Sant Jeroni de la Murtra i les cooperatives Conreu Sereny i Vinya de la vall de Bethlem: un cas particular a tenir molt en compte

Donat que la comunitat religiosa de Sant Jeroni de la Murtra i les cooperatives Conreu Sereny i Vinya de la vall de Betlem, funcionen tradicionalment amb l’aigua d’una fuita de la canonada antiga, caldria preveure i explorar el mecanisme legal que permeti reconvertir aquesta fuita en una concessió administrativa per garantir de cara al futur el subministrament d’aigua al monestir i als conreus de les esmentades cooperatives. En cas contrari si l’aigua d’aquesta fuita de la que viuen es suprimeix, es qüestionarà molt seriosament la supervivència dels tres col·lectius. No fer-ho seria un despropòsit majúscul, per raons òbvies, però sobretot perquè el monestir es una joia del gòtic català i un Bé Cultural d’Interès Nacional, la màxima figura jurídica de protecció del patrimoni històric català. Aquí els propietaris del monestir haurien d’assumir un rol rellevant!

Per acabar vull afegir que històricament la fuita de Sant Jeroni s’aprofita al 100%! Contràriament al concepte general de pèrdua de les fuites o de malbaratament d’algunes concessions que van a parar a la claveguera, l’aigua de la fuita de Sant Jeroni de la Murtra que no es fa servir per regar o pel servei domèstic del monestir va directament al torrent dels Óssos de la vall de Betlem i des d’allà s’infiltra ràpidament al subsòl, recarregant l’aqüífer de la plana intermèdia de la serralada de Marina i des d’allà subterràniament recarrega l’aqüífer carbonatat de la plana deltaica costanera de Badalona, verificant d’aquesta manera una part important del cicle de l’aigua.