El projecte urbanístic impulsat per l’Arquebisbat de Barcelona al Centre Parroquial de Sant Josep pot tenir molts noms: modernització, transformació, equipament esportiu, cultural i religiós… Però hi ha una pregunta que no es pot esquivar:
Qui ha decidit realment aquest projecte?
El que preocupa no és només què s’hi vol fer, sinó com s’ha fet. Un espai tan arrelat a la història de Badalona, al barri, a la parròquia i a tantes generacions de veïns i veïnes no pot ser transformat des d’un despatx de Barcelona sense haver estat compartit abans amb la ciutadania badalonina.
El Centre Parroquial de Sant Josep no és un solar qualsevol. És memòria, vida comunitària, cultura popular, teatre, trobada, barri i ciutat. I per això, qualsevol canvi important hauria d’haver començat escoltant la gent: els veïns, les entitats, la parròquia viva, les persones que han fet ús d’aquest espai i les que encara el senten com a part de la seva història.
No es pot parlar de projecte cultural i religiós sense practicar abans una cultura de la participació i una religió de la proximitat. Badalona no necessita projectes imposats des de fora. Necessita projectes nascuts del diàleg, del respecte i de l’arrelament al territori.
Que l’Ajuntament hi doni la llum verda inicial sense un debat ciutadà ampli és preocupant. La ciutat no pot limitar-se a validar decisions preses per altres. Badalona ha de tenir veu pròpia, sobretot quan es tracta d’un espai històric i sentimentalment tan important.
El Centre Parroquial de Sant Josep forma part de la història viva de Badalona. I Badalona no pot ser només espectadora del seu futur.
Autor
About The Author
Més històries
Un total de 80 veïns, desallotjats d’un bloc de pisos de Sant Roc en aparèixer esquerdes en un habitatge
L’Ajuntament de Badalona presenta un pressupost de 334,79 milions d’euros per al 2027, un 6,55% més
Badalona convoca l’audiència dels pressupostos amb només 24 hores, incomplint el reglament de participació ciutadana