El ministeri públic descarta la petició de quatre anys i mig de presó en un cas que el sindicat PSU denuncia com a represàlia per haver alertat d’irregularitats en hores extres dels comandaments
La Fiscalia ha retirat en ple judici l’acusació penal contra Emili Rodó, agent de la Guàrdia Urbana de Badalona, que s’enfrontava a una pena de quatre anys i mig de presó per un suposat desviament de 42 euros en concepte de quilometratge al llarg de quatre anys. El gir inesperat de la causa, qualificat de desproporcionat pel ministeri públic, ha posat al descobert les tensions internes del cos policial municipal i ha reobert el debat sobre la necessitat de protegir els agents que exerceixen el dret a denunciar irregularitats.
Sense evidències
Durant la vista oral a l’Audiència Provincial de Barcelona, el fiscal va qüestionar la solidesa de les proves i la credibilitat dels testimonis, fet que va motivar l’arxivament de l’acusació. Segons ha denunciat la Plataforma Sindical Unitària (PSU), diversos comandaments que van comparèixer com a testimonis van mostrar contradiccions greus i no van saber explicar el funcionament del sistema de declaració de quilometratges. A més, es va acreditar que el departament de Recursos Humans no disposava del quadrant de l’agent ni va detectar cap anomalia, la qual cosa fa sospitar que es va buscar de manera selectiva una mínima irregularitat per bastir la denúncia.
Represàlia interna
El sindicat sosté que el procediment respon a una represàlia interna, ja que Rodó havia alertat prèviament de pràctiques irregulars vinculades al cobrament d’hores extraordinàries per part de determinats responsables. Mentre que alguns comandaments arribaven a percebre fins a 1.500 euros mensuals en concepte d’extres –amb casos extrems com el d’un sergent que va registrar 27,5 hores extraordinàries en una sola jornada–, la Fiscalia va considerar aquests fets com a simples errors administratius sense rellevància penal. En canvi, el cas de Rodó va ser elevat a la via criminal, un fet que la PSU qualifica de «doble vara de mesurar» i de criminalització de la discrepància interna.
Albiol assenyalat
Més enllà del cas concret, l’episodi evidencia un clima de confrontació dins la Guàrdia Urbana de Badalona, marcat per estructures jeràrquiques tancades, lluites sindicals i acusacions de favoritisme en ascensos i repartiment de complements. El comunicat sindical també assenyala indirectament l’alcaldia de Xavier García Albiol, a qui responsabilitza de mantenir en els seus llocs determinats comandaments malgrat les controvèrsies i d’haver utilitzat les hores extres com a mecanisme de fidelització dins del cos.
L’arxivament pràctic de la causa es converteix, per a la PSU, en una reivindicació moral no només per a Rodó, sinó per a tots els funcionaris que exerceixen el dret a la denúncia interna. No obstant això, deixa obertes qüestions de fons: fins a quin punt és legítim emprar la via penal per resoldre conflictes administratius o laborals? Quins mecanismes de control existeixen realment sobre la declaració d’hores extraordinàries? I com afecta aquesta crisi de credibilitat al funcionament diari del cos?
L’ajuntament calla davant les denúncies
De moment, ni l’Ajuntament de Badalona ni els responsables policials assenyalats han ofert cap resposta pública a les acusacions. Un silenci que, segons el sindicat, només alimenta la desconfiança i reclama una auditoria externa transparent que restauri la confiança ciutadana i laboral dins la policia local.


Més històries
Un total de 80 veïns, desallotjats d’un bloc de pisos de Sant Roc en aparèixer esquerdes en un habitatge
L’Ajuntament de Badalona presenta un pressupost de 334,79 milions d’euros per al 2027, un 6,55% més
Badalona convoca l’audiència dels pressupostos amb només 24 hores, incomplint el reglament de participació ciutadana