Des de la pionera La Bienhechora fins a la supervivent La Moral, repassem la història de les grans cooperatives badalonines i l’evolució d’un moviment que torna a bategar amb força
Abans que existissin grans superfícies, abans que la sanitat fos un dret universal i que les lleis laborals emparessin els treballadors, a Badalona ja hi havia gent que ho feia possible. Ho feien units, organitzats i amb un objectiu clar: posar l’economia al servei de les persones i no al revés. Estem parlant del cooperativisme obrer, un moviment que entre finals del segle XIX i principis del XX va transformar la ciutat i la va convertir en un dels epicentres de l’economia social i solidària a Catalunya .
Si voleu entendre la importància d’aquest fenomen a la nostra ciutat, n’hi ha prou amb recórrer quatre noms: La Bienhechora, Cristalerías San Miguel, Germanor i La Moral. Quatre exemples que il·lustren com el cooperativisme va impregnar tots els àmbits de la vida: des del consum quotidià fins a la producció industrial, passant per la sanitat.
Els orígens: La Bienhechora, la llavor de tot
Parlem de la segona meitat del segle XIX. El 21 de setembre de 1874 es constituïa formalment a Badalona La Bienhechora, tot i que ja feia temps que funcionava de manera oficiosa. Va ser la cooperativa més important del darrer terç del segle XIX. Situada a la cantonada dels carrers Reial (avui Francesc Layret) i Pare Claret, no era una simple botiga on els socis compraven més barat. La Bienhechora oferia serveis que l’estat negava a la classe obrera: classes d’instrucció primària per als fills dels socis, socors mutus en cas de malaltia i un innovador fons de redempció de quintes per evitar que els joves anessin a la guerra .
La seva importància va transcendir Badalona. L’any 1898, la seva seu va acollir la primera assemblea de cooperatives catalanes, amb trenta-set delegats, un fet que va posar les bases per a la creació, el 1899, del primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear . Malauradament, problemes interns i una fallida econòmica el 1900 van marcar l’inici de la seva fi, essent liquidada definitivament el 1913 . Però la llavor ja estava plantada.
L’època daurada: La Moral i l’enxarxament social
L’any 1904, en ple creixement del moviment, naixia La Cooperativa Obrera la Moral . Impulsada per un grup de treballadors del carrer Roger de Flor, va créixer ràpidament fins a convertir-se en un veritable pol social del barri del Progrés. El 1929 van inaugurar la seva seu definitiva al carrer Güell i Ferrer, un edifici projectat per l’arquitecte Josep Alemany Juvé.
En la dècada dels anys 30, La Moral va viure el seu moment àlgid, arribant a aglutinar unes 4.500 famílies associades . Disposava de botiga, biblioteca, cafè i teatre. Tenia seccions feminista, infantil i juvenil, i havia encunyat la seva pròpia moneda. A més, havia establert un sistema d’ajuda mútua per cobrir baixes per malaltia, jubilacions o defuncions. Era, en essència, un estat del benestar construït des de baix i per la classe treballadora .
Indústria i sanitat: Cristalerías i Germanor
El cooperativisme no només era de consum. A la ciutat, també va tenir un pes important en la indústria, amb exemples com Cristalerías San Miguel. Nascuda a finals de la dècada dels 50 del segle passat era una societat dedicada a la fabricació i manipulació de productes de vidre i vidre (principalment vidre buit i manufactures de vidre). Era una empresa històrica de la zona industrial de Badalona. L’empresa apareix com a dissolució. Això vol dir que no està operativa des de fa anys.
Un altre àmbit on el cooperativisme va ser clau va ser en la sanitat. Durant la Guerra Civil, l’any 1935, l’antiga clínica privada del doctor Gassió, al carrer Francesc Layret, va passar a anomenar-se Cooperativa Sanitària Germanor . En una època en què Badalona només tenia l’hospital municipal, Germanor va cobrir un buit sanitari essencial per a moltes famílies, convertint-se en un espai de referència on molts badalonins van néixer o ser atesos . Va funcionar com a cooperativa fins al final de la guerra, quan va tornar a mans privades.
La travessa pel desert i el renaixement
L’entrada de les tropes franquistes a Badalona el gener de 1939 va suposar un cop mortal per al moviment cooperatiu organitzat. El nou règim va clausurar la majoria de societats obreres i va confiscar el seu patrimoni . Curiosament, La Moral va sobreviure, però intervinguda pel Servicio Sindical de Cooperación, la qual cosa va provocar una crisi econòmica profunda que la va obligar a vendre’s part de les instal·lacions .
El moviment va quedar tocat, però no mort. Durant la dictadura, moltes cooperatives van mantenir una flama cultural i social encesa gràcies al teatre i l’esport . Amb l’arribada de la democràcia, el cooperativisme va recuperar el seu impuls legal, especialment amb l’aprovació de la primera Llei de Cooperatives de Catalunya el 1983 .
I avui, què en queda?
Arribats al segle XXI, el relleu està assegurat. La Moral continua activa, centrada en l’organització d’esdeveniments culturals i socials, formant part activa de la xarxa veïnal del barri del Progrés . L’esperit de Germanor, fins i tot després de l’enderroc de l’edifici el 2010, va ser recuperat simbòlicament per la cooperativa La Sargantana, que va repartir petits fragments de la clínica entre veïns i persones que hi havien nascut o treballat, demostrant que la memòria col·lectiva és també una forma de resistència .
Avui, Badalona i l’àrea metropolitana viuen un nou impuls de l’economia social i solidària. De la mateixa manera que les cooperatives històriques van ser un “oasi” enmig de l’explotació capitalista, noves iniciatives en sectors com l’habitatge, l’energia o l’agroecologia agafen el relleu. Tal com han explicat historiadors del moviment, aquestes entitats no només cercaven l’eficiència econòmica, sinó que prioritzaven les relacions socials i la transformació del barri .
El llegat de La Bienhechora, La Moral o Germanor no és només una pàgina als llibres d’història. És un recordatori viu que, quan la ciutadania s’organitza i es reconeix en el veí, és capaç de construir, literalment, una ciutat millor. Un llegat que, com el vitrall d’una finestra, continua projectant llum sobre el present.
About The Author
Més històries
La Fira de l’Arrop: quatre dècades de tradició i autogestió veïnal a Dalt la Vila
Guanyem denuncia la degradació programada del pressupost municipal de Badalona: ‘Albiol abandona la ciutat i deixa podrir 342 milions al calaix’
Recuperem la cultura a la Fira de Sant Jordi de Badalona