Recuperem la cultura a la Fira de Sant Jordi de Badalona -

Una empresa de sabons al cor de la Fira de Sant Jordi gestionava multituds, mentre algunes de les entitats que al llarg de l’any organitzen presentacions i activitats literàries quedaven marginades a l’extrem de la fira, on amb prou feina arribava la gent; una parada amb llibres infantils d’editorial i qualitat dubtosa a tocar de la plaça de la Vila mentre les llibreries de la ciutat, que tanta feina fan els 365 dies de l’any, quedaven desconnectades a un racó de la Plaça Pompeu Fabra. Dues imatges que obliguen a una reflexió a Badalona que hauria d’interpel·lar el govern del PP (no soc optimista) però que, principalment, hauria de fer pensar (i actuar) al teixit cívic. Com podem recuperar una Fira de Sant Jordi cívic i cultural? Com assegurem una festa participativa, popular i que vagi més enllà de la penosa còpia de les ‘Ferias i Fiestas de Primavera y de San Anastasio’ en què corre el perill d’acabar caient?

Amb tot, abans de seguir, crec que està bé fer una mica d’història.

L’anomenada Fira de Sant Jordi de Badalona es fa per primera vegada l’any 2012 al carrer de Francesc Layret, fruit d’una proposta que l’associació de llibreries de la ciutat i d’Òmnium Cultural, entitat que actualment presideixo a la ciutat, fan aleshores al govern de local. L’èxit de la iniciativa posa el focus en el potencial de Francesc Layret com a via cívica, però en poc temps revela ja en les primeres edicions una tensió mal resolta entre un enfocament merament comercial i la que reconeix que la diada de Sant Jordi és també, i potser principalment, una expressió de cultura al voltant del llibre i la tradició.

L’any 2014, en la tercera edició, són diverses les entitats que lamenten com el govern del PP “exclou les entitats” del tram principal de la fira, i les relega als extrems. Al costat d’Òmnium diferents associacions es posen d’acord en un escrit amb un títol tan eloqüent com, tristament, vigent:

Per Sant Jordi les entitats a la fira.

L’any 2016, sota el mandat de Dolors Sabater, l’Ajuntament recupera aquella demanda i situa les entitats a la fira, amb la complicitat dels comerciants que subratllen, cito literalment,“Sant Jordi ha de ser una festa cultural per sobre de qualsevol altra consideració”. En aquell moment la Fira del Llibre (l’espai que ocupen les parades de les llibreries) es manté a la plaça de la Vila, fet que reforça el caràcter cultural i cívic en el cor de la fira. Hi ha comerços (les floristeries, naturalment!, i alguna pastisseria) però la Fira és aparador de dinamisme i compromís d’una ciutat que batega en la seva diversitat i esperit crític. La bona convivència porta de bracet una programació compartida entre el departament de cultura i diferents entitats.

L’encaix de la Fira en un carrer Francesc Layret en obres obligava, cert, a un complex repte logístic; i és evident igualment que no es pot satisfer tothom, cert, també. Però no ens confonguem. Aquí el govern del PP en realitat el que ha fet és aprofundir en el model de Fira comercial que intenta imposar des de la primera edició.

El confinament (que allunya les llibreries de la plaça de la Vila, on ja no tornaran!) i l’espiral d’inestabilitat provocat per la moció de censura de PSC, PP i Ciutadans contra aquell govern d’esquerres i sobiranista no ajuden, certament, a estabilitzar aquella aposta de fira cultural. El retorn del PP recupera la tensió entre models decantada progressivament cap a una aposta ja desacomplexadament comercial i que revela una preocupant (per bé que no gaire sorprenent) menysteniment de la cultura. I així arribem al 2026.

L’encaix de la Fira en un carrer Francesc Layret en obres obligava, cert, a un complex repte logístic; i és evident igualment que no es pot satisfer tothom, cert, també. Però no ens confonguem. Aquí el govern del PP en realitat el que ha fet és aprofundir en el model de Fira comercial que intenta imposar des de la primera edició. No és un error, un dany col·lateral o un problema de coordinació… és el desplegament d’una aposta que descapitalitza encara més la cultura (i la crítica) de la fira. L’esforç, que cal valorar, de sumar l’Espai Betúlia i les Biblioteques de la ciutat a la plaça Pompeu Fabra, no és suficient, i en tot cas, reitera la desconnexió entre els espais.

El ‘badalonisme’ és una coartada, no una política. Es ven com a inclusió, però a dins la llavor de l’exclusió, no és cap sorpresa. I se sent fort, avui; no per la seva solidesa, sinó per la dèbil capacitat de resposta i alternativa que genera. No es pot tornar a repetir el que ha passat aquest 2026.

El ‘badalonisme’ és una coartada, no una política. Es ven com a inclusió, però a dins la llavor de l’exclusió, no és cap sorpresa. I se sent fort, avui; no per la seva solidesa, sinó per la dèbil capacitat de resposta i alternativa que genera. No es pot tornar a repetir el que ha passat aquest 2026.

Toca una revisió a fons de la Fira i que entitats i, perquè no, també llibreries, recuperem el pols de la festa. Sant Jordi és, principalment, batec cívic i transmissió de cultura, no només transacció econòmica. Hi ha alternativa!

Tenim un any per reivindicar i promoure un nou model de Fira de Sant Jordi.