La ciutat amagada: 30 anys de BCIN de Baetulo

Excavacions que reclamen ampliar la protecció patrimonial

L’any 1983 es va iniciar l’expedient per declarar la ciutat romana de Baetulo com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La resolució definitiva no arribaria fins al 30 de novembre de 1995, dotze anys més tard. Ara, tres dècades després, les excavacions han confirmat que la ciutat ocupa pràcticament tota l’àrea protegida i que, de fet, caldria ampliar-la.

La gran pregunta és: fins on arribava Baetulo?

Segons l’arqueòloga del Museu de Badalona, Clara Forn, la ciutat s’estenia molt més enllà dels límits actuals: cap al polígon de l’Estrella, la plaça Pompeu Fabra, possiblement fins al Torrent de la Font i, amb seguretat, a la zona nord de Canyadó, encara sense excavar.

Obstacles per a la preservació

Una de les principals dificultats per recuperar aquest patrimoni és el sistema de protecció vigent, que complica la feina dels arqueòlegs. Fa cinc anys que es negocia amb la Generalitat fórmules per ampliar les zones de control i els inventaris —com ara els espais de protecció arqueològica—, però a Badalona la seva aplicació és complexa.

La ciutat pràcticament no disposa d’un catàleg de patrimoni i les comunicacions urbanístiques són escasses. Quan es parla d’urbanització, contractació o pressupostos, l’arqueologia queda relegada a un segon pla.

De la voluntat política a la despriorització

Tal com recordava Petita Padrós, als anys vuitanta sí que hi havia acord i voluntat política per impulsar la protecció del patrimoni. Avui, aquesta prioritat ha desaparegut. Badalona necessita un nou impuls institucional: un ajuntament que reuneixi agents socials, propietaris i administracions per garantir la preservació de la ciutat romana.

Malauradament, ara per ara, els recursos municipals es destinen més a festes i activitats de lleure, com el tardeo, que a la protecció del patrimoni.