Adjudicacions fallides i desobediència al Departament: el professorat al límit

Ser interí i participar en les adjudicacions d’estiu del personal docent és un acte voluntari. L’objectiu és clar: tenir feina, un institut on impartir assignatures i exercir una vocació de servei envers una societat en formació.

Accedir voluntàriament al Grup Estable de Substitucions (GES) l’estiu passat va ser, igualment, una elecció personal, tot i que els acords inicials establien una durada de tres anys. La seva desaparició respon a un canvi de sistema: aquest estiu, s’implanta un nou model d’adjudicació de docents.

Professors de tot el país estem pendents d’unes adjudicacions que cal repetir. Siguem funcionaris o interins, amb càrrecs de coordinació, directius o en altres situacions, el Departament d’Educació oblida que som persones. Més de 56.000 professionals dependem de decisions que es prenen des de despatxos allunyats de les aules. A dia d’avui, es calcula que unes 3.000 persones podrien veure’s afectades per aquest procés: professors, mestres i altres cossos públics. Un cop més, el sistema educatiu es transforma sense salvar els més vulnerables.

“El voluntariat és una decisió personal; la desobediència, també”

Sembla que algú, dins el Departament, ha desobeït en les adjudicacions provisionals, ignorant reclamacions i agreujant el caos en les definitives. Tot indica que la consellera no dimitirà, no s’investigarà l’afer ni s’assumiran responsabilitats. El Departament continua implementant canvis sense rumb, afegint sistemes en un model que ja no funciona. Ni tan sols les adjudicacions.

La senyora Niubó ha de ser coherent: ha de dimitir i assumir la corresponsabilitat. No pot ser que algú sabotegi el Departament sense control, actuant amb total impunitat. Si algú desobeeix des de dins, és perquè la gestió actual no funciona i cal reinventar-la.

És lamentable no disposar d’un ministeri amb prou força per detectar aquestes fuites. Potser caldria començar per unes classes de català o una immersió lingüística real que permeti entendre totes les sensibilitats i facilitar la presa de decisions amb criteri.

Ara, ser una de les persones afectades és no existir. Esperem, sense certeses, quin serà el proper error. Hi ha qui creu que té la paella pel mànec pel fet de tenir poder, però no té ni el tacte ni l’enginy per cuinar cap solució. Només per esclafar el sistema, en lloc d’aprendre a escoltar i treballar en equip.