La formació alerta d’un model “podrit” que perpetua Badalona com la tercera ciutat amb pitjor reciclatge i s’absté davant la “opacitat” del govern d’Albiol.
Badalona encara el contracte de neteja viària i recollida de residus més ambiciós (i polèmic) de la seva història. Amb un valor superior als 500 milions d’euros en deu anys, el govern d’Albiol ha accelerat la tramitació sense consens i amb crítiques obertes de l’oposició, que parla d’un model “medieval” i blindat a qualsevol debat de fons.
Guanyem Badalona ha estat clara: l’adjudicació del macrocontracte del servei de neteja i recollida de residus –el més gran mai licitat a la ciutat– s’està fent “per la porta del darrere”. En un comunicat emès aquest divendres, la formació qualifica el procés de “frau democràtic” i denuncia que l’executiu popular vol enterrar la lletra petita d’un acord que marcarà la gestió de residus durant tota una dècada.
Badalona, lider negativa en reciclatge
Dades recents de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i de l’AMB situen Badalona com la tercera ciutat de més de 100.000 habitants amb pitjor índex de reciclatge, només per davant de Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet. Mentre la mitjana catalana ronda el 47% i municipis com Tiana superen el 75%, Badalona es manté estancada en un 29-30%. L’objectiu del 55% fixat per la Unió Europea per al 2025 ha quedat, doncs, lluny.
Aquest mal rècord no és només ambiental: també té conseqüències econòmiques. L’Ajuntament paga un cànon més elevat per cada tona que acaba a l’abocador, un sobrecost que, adverteix Guanyem, acaba repercutint en la ciutadania.
Un model més propi de l’edat mitjana
Des de la formació critiquen que el nou contracte prioritza la neteja “estètica” i ignora l’emergència climàtica. “Parlem només de neteja, un concepte més propi de l’edat mitjana que de l’actualitat, i oblidem el reciclatge i la recollida selectiva”, assenyalen fonts expertes consultades pel partit.
El govern d’Albiol ha presentat com a “revolucionari” l’ús de sensors de nivell als contenidors, però Guanyem ho titlla de tecnologia superada: “No soluciona res si no hi ha un servei dimensionat per recollir la brossa acumulada fora dels contenidors”.
A més, critiquen que la taxa es mantingui lineal (100 euros per habitatge) sense bonificar qui recicla millor. La formació defensa models com “qui contamina paga”, amb contenidors intel·ligents o recollida porta a porta.
Badalona, a la contra de l’àrea metropolitana
Mentre municipis com Cornellà, el Prat, Barberà del Vallès o barris de Barcelona ja implanten contenidors tancats amb identificació d’usuari per millorar la selectiva, Badalona aposta per un model que, segons Guanyem, ja no rep subvencions. “Des del 2020, l’Agència de Residus no finança contenidors oberts ni sensors simples; només ajuts per a models eficients que Badalona ha decidit ignorar”, alerten.
Opacitat, sospites i l’ombra de FCC
L’exalcaldessa i regidora Dolors Sabater ha denunciat la “cuina” administrativa: “Estan utilitzant la majoria absoluta com un corró per amagar la lletra petita”. Sabater també ha qüestionat la “hipocresia” del PP respecte a l’empresa FCC, que sona com a favorita per adjudicar-se el contracte: “Com pot ser que el PP passi de voler sancionar FCC per un incompliment del 36% del servei a regalar-li un negoci de 500 milions? Aquesta celeritat només alimenta sospites de corrupció i connivència”.
Abstenció política: “Això fa pudor”
Davant la impossibilitat de fiscalitzar l’expedient en comissions convocades amb minuts de marge, Guanyem ha anunciat la seva abstenció en el procés. La formació exigeix aturar la tramitació d’urgència i obrir un debat real sobre un model de gestió de residus del segle XXI, alertant que el procés actual és “fàcilment impugnable” i posa en risc el futur del servei.
Autor
About The Author
Més històries
La Societat Cultural L’Oliva de Badalona celebra 125 anys d’història i compromís amb la cultura local
Els familiars d’alumnes de Badalona (FABA) alerten del dèficit de manteniment i de la gestió de la matrícula viva a la Diada de l’Educació Pública
La Fira de l’Arrop: quatre dècades de tradició i autogestió veïnal a Dalt la Vila