Les entitats cíviques que volen evitar que es facin pisos en l’espai natural recorden que la maniobra del consistori xoca amb l’expedient de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) iniciat el desembre passat, que blinda la integritat de l’espai.
Els defensors de la integritat del parc de Can Solei i Ca l’Arnús consideren que l’aprovació per part de l’Ajuntament de la urbanització d’aquest indret és una maniobra per encarir les indemnitzacions. Unes 50 persones s’han concentrat davant l’edifici del Viver, seu dels serveis administratius del consistori, mentre es reunia el consell de govern de la corporació.
En una insòlita mostra d’agilitat administrativa, el consell de govern de Badalona ha aprovat d’una tacada diversos expedients polèmics. Un és el nou paquet administratiu que regirà la recollida d’escombraries, que té un pressupost global de gairebé 500 milions d’euros. El segon aspecte és donar llum verda al permís per construir fins a 32 habitatges a Ca l’Arnús. Com a aspecte col·lateral, l’actual alcalde va assegurar durant la campanya electoral —que li ha donat el poder per majoria absoluta— que si era regidor en cap, mai no es farien pisos a Ca l’Arnús.
Maniobra incomprensible
A la porta de l’Ajuntament, Montserrat Recoret, membre de l’entitat Defensem Ca l’Arnús, declarava: «La maniobra d’avui és difícilment comprensible, perquè els terrenys de Ca l’Arnús estan protegits pel Departament de Cultura de la Generalitat, que ha iniciat l’expedient per declarar el parc de Ca l’Arnús can Soley com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)». Segons aquestes fonts, es pressuposa que així no es podrà tirar endavant el «projecte d’urbanització monstruós que ha aprovat l’Ajuntament».
Recoret puntualitzava que en l’operació hi ha una col·lisió entre el bé comú i els drets econòmics particulars. En aquest sentit, presunptament una aprovació administrativa potser faria apujar el preu de les indemnitzacions dels propietaris de les finques que volen construir pisos al parc. Però això aniria en detriment dels drets econòmics de la majoria dels ciutadans de Badalona o Catalunya, ja que s’hauria de pagar l’expropiació amb diners públics. En aquests moments no queda clar qui hauria de sufragar les indemnitzacions,
Lexpedient de declaració està incoat des del 19 de novembre de 2025 i des del moment de la seva incoació, segons la llei de patrimoni catalana, no es poden fer obres, ni moviments de terra ni cap modificació del BCIN, ni del seu entorn, sense passar per les comissions de patrimoni de la Generalitat , atès que l’àrea se situa sobre l’antiga ciutat romana de Beatulo. Aquesta figura de protecció és la més alta i blinda legalment el conjunt, impedint actuacions que en modifiquin l’estructura, l’entorn o els valors patrimonials. Actualment l’expedient BCIN és obert i mai fins ara s’havia aprovat construir en un espai com aquest.
Al seu torn, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a través dels serveis d’urbanisme, pot intervenir en la requalificació com a verd metropolità, però no té capacitat directa de prohibició.
Direxis i TUGSAL, promotors
La construcció d’habitatges a Ca l’Arnús té com a promotor el grup Direxis, vinculat a l’empresa que gestiona el transport públic de la ciutat: TUGSAL. Cal dir que en mitjans polítics de Badalona es vincula aquest grup amb el PSC, cosa que explicaria que el grup socialista s’hagi posat de perfil en aquest cas, mentre que a l’Ajuntament, cal recordar-ho, té majoria absoluta el Partit Popular.
El parc de Can Solei i Ca l’Arnús està situat al barri de Casagemes de Badalona. Té una superfície de 9,3 hectàrees i limita al nord amb la C-31, a l’oest amb el carrer de la Seu d’Urgell, al sud amb el carrer de Sant Bru i a l’est amb la riera de Canyadó. Forma part de la xarxa de parcs metropolitans i és, a hores d’ara, l’únic refugi climàtic de la ciutat.
Unes 9,3 hectàrees de verd urbà al centre de Badalona
La història de Ca l’Arnús s’inicia el 1859, quan el financer Evarist Arnús va comprar, en subhasta pública, una part de la masia Can Solei per fer-ne el seu paradís particular on passar els dies de lleure familiar. Els Arnús tenien una vida social molt intensa i van acollir moltes personalitats a casa seva, entre elles els reis espanyols.
A partir de la Transició es va iniciar un moviment ciutadà per recuperar per a Badalona l’ús del parc. La primera actuació va ser la compra del 40% per part del primer alcalde democràtic, el comunista Màrius Díaz. Més tard es va negociar l’expropiació per part de la Corporació Metropolitana de Barcelona, cosa que va facilitar que l’espai es cedís a l’Ajuntament, que n’és actualment el propietari.
About The Author
Més històries
La Societat Cultural L’Oliva de Badalona celebra 125 anys d’història i compromís amb la cultura local
Els familiars d’alumnes de Badalona (FABA) alerten del dèficit de manteniment i de la gestió de la matrícula viva a la Diada de l’Educació Pública
La Fira de l’Arrop: quatre dècades de tradició i autogestió veïnal a Dalt la Vila