Quan Badalona era un camp base de la revolta -

El llibre: La rosa de foc de Puig Antich mostra els llocs que van marcar la vida del militant del MIL executat el 1974

Badalona, Mataró i Barcelona van ser nuclis importants a partir dels quals es va desenvolupar la lluita del Movimiento Iberico de Liberación (MIL), un grup revolucionari que els anys 70 del segle passat va realitzar moltes accions directes en l’última etapa del franquisme. Fruit d’aquest activisme, Salvador Puig Antich, un dels seus militants, va ser detingut i executat al garrot vil. Una execució que va estremir una generació, no només a Catalunya i Espanya sinó també a bona part d’Europa.

Ricard de Vargas Golardons, ex membre del MIL i d’altres grups que van practicar la lluita armada des de la perspectiva de l’autonomia obrera, ha escrit el llibre: La rosa de foc de Puig Antich, que repassa els llocs més destacats d’aquest revolucionari, des de la seva infància fins als últims moments de la seva vida.

L’obra va ser presentada a la cooperativa La Moral, del barri del Progrés, de Badalona. Abans també havia estat presentada a la cooperativa Rocaguinarda, del Guinardó, un barri en el qual els membres del MIL havien tingut pisos francs i llocs de reunió.

La base de Badalona

Una part important de l’accionar del MIL va tenir la seva base a Badalona. En aquesta ciutat es va obrir un dels primers pisos francs del grup. Va ser al número 45 del carrer Rector. Era un domicili dels pares de Santi Soler, un militant badaloní del grup que va fer moltes aportacions a la teoria que va marcar el grup, segons va indicar el seu germà, Francesc Soler i Amigó. Però no només es va utilitzar el pis per reunions orgàniques i de reflexió. Badalona va ser també escenari d’altres accions, com l’expropiació, també denominada atracament, de l’oficina de Caixa Laietana del carrer Juan Valera, 146 del barri de la Salut. El botí van ser 764.000 pessetes. Durant l’acció es va recordar el guerriller anarquista, Quico Sabater, mort el desembre de 1959 en una ensarronada de les forces policials.

Llibre-728x1024 Quan Badalona era un camp base de la revolta — Portada del llibre : La rosa de foc de Puig Antich. Tome Ferrer

El febrer de 1974 el MIL va fer un atemptat amb explosius al monument ‘Als caiguts’ que hi havia a la plaça de la Plana. Van llençar tres paquets de dinamita, dels quals només un va esclatar en la base esquerra del monument. L’explosió es va produir just abans que Puig Antich fos mort pel franquisme a la presó Model.

El llibre inclou desenes de punts vinculats amb Puig Antich a Barcelona, Mataró i Badalona. Llocs relacionats amb la infància, la formació i l’activisme del guerriller. A més hi ha plànols que ajuden a veure els indrets per on es movien els lluitadors antifranquistes.

En la presentació del llibre el seu autor, Ricard de Vargas Golardons, inclou anècdotes i també informacions que fins ara no s’havien desvelat. Així, conta com després de l’execució de Salvador Puig Antich diversos activistes vinculats amb Grups Autònoms, que la policia va batejar com Organització de Lluita Armada (OLLA) van planejar entrar a sang i foc a la comissaria de Via Laietana. A la fi no es va fer perquè una part dels que havien de participar van al·legar que mai s’havien fet accions com aquella, només expropiacions i la defensa en cas de detencions. Així que es va aturar l’atemptat.

I durant l’empresonament de Puig Antich es va planejar també un assalt a la furgoneta que l’havia de dur a declarar al govern militar. S’havia de bloquejar la furgoneta que el traslladava i reduir, matant si calia, els policies o militars que estiguessin realitzant l’operació. En aquest cas va ser el mateix Puig Antich que va desestimar l’operació pel risc que causés víctimes mortals.

El llibre inclou annexos amb cartes escrites per Puig Antich als seus familiars més propers, a les noies amb qui havia tingut relacions. També hi ha molts cartells elaborats pel MIL i pels grups que hi van confluir i els col·lectius solidaris que van intentar evitar l’execució de Puig Antich.

L’autor va emmarcar l’època en la que va actuar el MIL en un període on els grups revolucionaris de diverses parts del món optaven per l’acció directa, molts cops violenta per lluitar pels seus objectius. Els poders del capitalisme i els governs més identificats amb aquesta filosofia estaven a la defensiva i tot semblava ser possible.