La màfia extractora europea -

La Comissió Europea, preocupada perquè les persones treballadores no subscriuen d’una manera voluntària els plans privats de jubilació d’empresa, i en clara complicitat amb l’ aparell depredador financer internacional, ha tornat a mostrar la seva submissió als interessos dels fons extractors del que és públic.

Sota la disfressa de polítiques de “complementarietat” i amb un llenguatge eufemístic, es promocionen els plans privats de pensions entre la joventut europea, presentant-los com una suposada garantia d’ingressos adequats en la jubilació.

Aquests anomenats “plans complementaris” no són més que una autèntica estafa, com s’ha demostrat en múltiples ocasions. L’experiència internacional evidencia que els plans privats no asseguren pensions dignes, sinó que enriqueixen bancs, asseguradores i fons d’inversió a costa de l’estalvi de les persones treballadores i, a més, converteixen un dret en una mercaderia. Per això, l’única garantia real de tenir una pensió justa i suficient és el sistema públic de pensions, basat en la solidaritat intergeneracional i en la redistribució de la riquesa.

La pròpia comissària de Serveis Financers i Unió d’Estalvis i Inversions, María Luís Albuquerque, ha advertit que “les pensions del sistema públic poden ser en el futur molt, molt baixes per garantir unes condicions de vida suficient”. Amb aquestes declaracions es pretén sembrar la por entre els joves i empènyer-los cap als plans privats, ocultant deliberadament que la veritable amenaça per a les pensions públiques prové de les polítiques dels baixos salaris, les retallades, les privatitzacions i submissió al capital financer.

Des de la Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Públic de Pensiones (COESPE), s’exigeix una auditoria completa dels comptes de la Seguretat Social per demostrar amb transparència que el sistema públic és sostenible i que els intents de desprestigiar-lo responen únicament a interessos econòmics aliens al benestar de la ciutadania.

Denuncien que la Comissió Europea, en lloc de reforçar el sistema públic i garantir drets socials, actua com a portaveu dels fons voltors i de les entitats financeres que busquen apropiar-se d’un salari diferit que pertany als treballadors i les treballadores.

Per això, la lluita per unes pensions públiques dignes no és únicament una reivindicació de la gent gran que avui les perceben. És, sobretot, un compromís amb les generacions futures, amb qui encara treballen i amb qui encara no han accedit al mercat laboral. Defensar les pensions públiques significa garantir que cada persona, al final de la seva vida laboral, pugui gaudir d’una existència digna, lliure d’incertesa i de precarietat.

No permetrem, afirmen des COESPE, que l’estafa dels plans privats s’imposi com a model.

I insisteixen que aquests plans, presentats com una alternativa complementària, no són més que un negoci especulatiu que beneficia bancs, asseguradores i fons d’inversió, mentre condemnen les persones treballadores a la inseguretat i a dependre dels vaivens del mercat financer.

La sortida justa

L’única sortida justa, democràtica i sostenible és la consolidació i l’enfortiment del sistema públic de pensions, un sistema basat en la solidaritat intergeneracional, en la redistribució de la riquesa i en la justícia social. Un sistema que no depèn de l’especulació, sinó de la voluntat col·lectiva de garantir drets.

Defensar les pensions públiques és molt més que garantir un ingrés digne per a les persones jubilades. És defensar la democràcia, la cohesió social i el futur dels nostres fills i nets. És assegurar que cap generació hagi de viure amb la por de la precarietat en la vellesa, i que el fruit del treball de tota una vida es tradueixi en dignitat i seguretat.

Afirmar que les pensions públiques són irrenunciables és afirmar que els drets conquerits no es negocien ni es privatitzen. Són el resultat de dècades de lluita obrera i social, de sacrificis i mobilitzacions que han permès construir un sistema basat en la solidaritat intergeneracional. Renunciar-hi seria obrir la porta a l’especulació financera i a la mercantilització d’un dret fonamental.

La defensa de les pensions públiques és també la defensa d’un model de societat que posa les persones per davant del capital, que entén que la justícia social i la redistribució de la riquesa són pilars indispensables per a la convivència democràtica. És un acte de memòria i de responsabilitat col·lectiva: recordar que els drets guanyats amb esforç només es mantenen si es defensen amb fermesa.