Us imagineu que podria passar? -

Si les persones majors de 65 anys anéssim massivament a votar i apostéssim per continuar avançant en drets socials, serveis públics i protecció social, les expectatives electorals podrien canviar de manera decisiva. Les enquestes indiquen que un increment de la participació d’aquest col·lectiu podria ser determinant per evitar una involució política i social i consolidar les conquestes assolides durant les darreres dècades.

Perquè el que està realment en joc no és només qui governarà, sinó quin model de societat volem. D’una banda, hi ha qui defensa reforçar les pensions públiques, la sanitat, l’educació, la dependència i els drets laborals. De l’altra, hi ha forces que miren amb nostàlgia el passat i que qüestionen avenços socials i democràtics que molts creien ja consolidats.

Les persones grans sabem molt bé què van significar la manca de llibertats, la censura, la repressió i l’absència de drets socials. Per això tenim una responsabilitat especial: impedir que es facin passos enrere. El nostre vot pot ser decisiu perquè les polítiques que protegeixen la majoria social continuïn avançant i perquè aquells que voldrien una societat més desigual, més autoritària i amb menys drets continuïn a l’oposició.

Cal anar a votar

Per això, més que mai, cal anar a votar. No només per nosaltres, sinó també pels nostres fills, filles, nets i netes. Perquè el futur encara està per escriure, i les persones pensionistes podem tenir la clau per decidir si avancem o retrocedim.

Si més del 20% de la població major de 65 anys votés de manera compromesa amb la defensa de les pensions públiques, la sanitat universal, la dependència, els serveis socials i els drets laborals, i si d’aquest col·lectiu acudís a les urnes almenys un 60%, seria molt difícil que prosperessin projectes polítics que tenen com a objectiu reduir el paper de l’Estat, privatitzar serveis essencials o afeblir els mecanismes de protecció social.

Drets que no són regals

La història recent ens demostra que molts dels drets dels quals avui gaudim no han estat regals de ningú. Han estat conquestes socials aconseguides després de dècades de lluita, mobilitzacions i reivindicacions de moltes d’aquestes persones. Les pensions públiques, la sanitat universal, l’educació pública o el sistema d’atenció a la dependència són fruit de l’esforç col·lectiu de generacions que no es van resignar.

Per això resulta tan important preguntar-nos: què podria passar si la dreta i l’extrema dreta arribessin a governar amb una majoria suficient per aplicar íntegrament el seu model?

Retallades en serveis i més privatitzacions

Podríem veure retallades en els serveis públics, una aposta encara més gran per les privatitzacions, una reducció dels recursos destinats a la dependència, una menor inversió en sanitat i educació públiques i una pressió constant per afavorir els plans privats de pensions. També podrien posar-se en qüestió drets laborals, llibertats civils i mecanismes de participació ciutadana que són essencials per a una democràcia saludable.

Els qui acumulen més poder econòmic sempre han preferit una ciutadania resignada, dividida i conformista. Una societat formada per treballadors precaris, pensionistes amb por, joves sense expectatives i persones dependents dels poders econòmics és molt més fàcil de controlar. Per això no és estrany que determinats sectors intentin desacreditar els moviments socials, els sindicats, les organitzacions veïnals i les plataformes pensionistes que defensen els drets de la majoria.

Participar, organitzar-se i votar

Però existeix una alternativa: participar, organitzar-se i votar. Les persones pensionistes hem demostrat durant anys que, quan ens mobilitzem, som capaces de posar en l’agenda política qüestions que afecten milions de ciutadans. Gràcies a aquesta pressió social s’han impulsat millores en les pensions, s’ha revaloritzat el seu import d’acord amb l’IPC i s’han frenat mesures que amenaçaven el sistema públic.

Cada vot compta, però el vot de les persones majors és especialment determinant perquè acostuma a ser un vot conscient, reflexiu i compromès amb el futur dels fills i dels nets. No es tracta només de defensar la pensió pròpia. Es tracta de defensar el model de societat que volem deixar a les futures generacions.

A qui beneficia l’abstenció?

Per això la pregunta no és només què podria passar si anem a votar. La qüestió real és: què podria passar si no ho fem? Qui es beneficiaria de la nostra abstenció? Qui prendria les decisions en nom nostre? Qui decidiria sobre les pensions, la sanitat, la dependència o l’habitatge?

Les persones pensionistes tenim força. Tenim experiència. Tenim memòria. I també tenim una responsabilitat democràtica. Si participem massivament i apostem per continuar avançant en drets i llibertats, podem contribuir decisivament a impedir qualsevol retrocés social i a mantenir a l’oposició aquells que aspiren a governar per a una minoria privilegiada.

Perquè el futur no està escrit. També depèn de nosaltres. I el 29N, una vegada més, les persones pensionistes podem ser decisives.