Hi ha barris que avancen perquè la gent empeny. Canyadó n’és un exemple. Durant anys, l’Associació de Veïns ha sostingut la vida comunitària, ha defensat els espais públics, ha cuidat la memòria del barri i ha mantingut viva una idea essencial i, per això, Canyadó mereix ser tractat amb la mateixa dignitat que qualsevol altre racó de Badalona.
Però avui, aquesta idea topa amb una realitat tossuda: equipaments que no arriben, obres que s’allarguen, jardins que es deterioren i un incivisme que creix mentre l’Ajuntament mira cap a una altra banda. El barri vol avançar, però per avançar cal que l’Ajuntament hi sigui, hi escolti i hi actuï.
El trasllat al nou local de l’Associació de Veïns hauria de ser una gran notícia. Un espai per a la participació, la cultura, les activitats familiars, les assemblees i la vida comunitària. Però encara ens han dit res. I això demostra la manca de voluntat política perquè aquest espai funcioni com el cor del barri.
Local veïnal
Un local d’AV no és un caprici, sinó la infraestructura democràtica que permet que la comunitat s’organitzi. Sense un espai digne i assequible, la participació es debilita i el barri perd força.
Les obres dels vestidors són necessàries i Canyadó ja ha vist massa vegades com les reformes que haurien de ser ràpides es converteixen en processos interminables. Quan les obres s’allarguen, el barri ho paga: activitats afectades, espais inutilitzats, malestar veïnal i la sensació que Canyadó sempre queda per darrere en les prioritats municipals.
En particular, a Canyadó preocupa -i amb raó- el manteniment i la conservació de la pista de bàsquet La Gàbia. No és un detall menor, ni un caprici esportiu, ni una demanda sectorial, ja que La Gàbia és un espai central per al barri, un punt de trobada, un símbol de convivència i un lloc on generacions s’han format en valors que van molt més enllà del joc.
La Gàbia
La Gàbia és on els infants aprenen a compartir, a competir sense fer-se mal, a respectar normes i companys. És on els adolescents troben un espai segur per créixer, per fer amistats, per canalitzar energia i emocions. És, en definitiva, un equipament que fa barri, que cohesiona, que educa i que dona identitat.
Per això, preocupa que, per l’Ajuntament, no sigui una prioritat assumir el manteniment d’un espai comunitari i que allò que és de tothom quedi abandonat.
La Gàbia no és només una pista, sinó un patrimoni emocional, social i educatiu. És un espai que ha sostingut activitats, tornejos, memòries i històries que formen part de la identitat del barri. Quan un equipament així es deixa degradar, el que s’està degradant no és només el ciment, sinó la idea que el barri mereix ser cuidat.
Per això cal un compromís clar, decidit i urgent. Cal manteniment regular, cal inversió, cal responsabilitat institucional. Cal entendre que invertir en La Gàbia és invertir en la vida comunitària de Canyadó.
Perquè quan una pista de bàsquet és molt més que una pista de bàsquet, cuidar-la és una obligació pública. I Canyadó fa temps que reclama -amb tota la legitimitat- que aquesta obligació es compleixi.
Jardins del Canyadó
Els jardins del Canyadó també són un espai estimat, però l’Ajuntament no fa el manteniment i la vegetació està abandonada, descuidada i zones degradades per la deixadesa municipal, i només aquells jardins que el veïnat ha assumit fer-se càrrec del seu manteniment es troben cuidats.
Cuidar els jardins no és només jardineria, sinó respectar la vida quotidiana del barri. És entendre que els espais d’us públic són el primer servei municipal que la gent utilitza cada dia.
Hi ha també el problema de l’incivisme una altra de les preocupacions més grans del veïnat: sorolls, brutícia, actes vandàlics, mal ús dels espais públics. No és un problema menor ni anecdòtic, sinó un problema que afecta la convivència i la qualitat de vida.
El barri necessita presència policial real, no només aparicions puntuals; campanyes de sensibilització que arribin a tothom; sancions efectives quan calgui i una estratègia municipal que entengui que la convivència és una política pública, no un eslògan.
La cohesió del Canyadó és una fortalesa, però també necessita ser protegida.
El barri vol el que li correspon
Sí el barri vol seguir millorant, l’Associació de Veïns necessita un local plenament operatiu i ben equipat; interlocució clara amb l’Ajuntament i compromisos verificables; plans de manteniment estables per als espais públics; accions fermes contra l’incivisme; recursos per continuar dinamitzant la vida comunitària i respecte institucional per la feina que fa el veïnat.
Canyadó no demana privilegis. Demana el que li correspon.
Canyadó és un barri viu, cohesionat i amb un futur enorme. Però aquest futur no es construirà sol. Necessita un Ajuntament que hi cregui, que hi inverteixi, que hi sigui present i que entengui que la vida comunitària és una riquesa que cal cuidar.
El barri ja ha demostrat que vol avançar. Ara toca que l’Ajuntament estigui a l’altura.
Autor
About The Author
Més històries
Un total de 80 veïns, desallotjats d’un bloc de pisos de Sant Roc en aparèixer esquerdes en un habitatge
L’Ajuntament de Badalona presenta un pressupost de 334,79 milions d’euros per al 2027, un 6,55% més
Badalona convoca l’audiència dels pressupostos amb només 24 hores, incomplint el reglament de participació ciutadana