Badalona bescanvia la «protecció del paisatge de la serra» per un increment d’habitatge urbà; els 323 habitatges protegits esdevenen l’aparador polític, però els riscos d’inundabilitat, patrimonials i de contaminació que adverteixen les entitats ecologistes no desapareixen
El 5 d’octubre de 2026, el Ple de l’Ajuntament de Badalona votarà el nou text refós de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) de l’àmbit de Can Colomer. Si s’aprova, aquesta operació urbanística —aprovada inicialment el 2010 i sotmesa a diverses revisions al llarg de diverses legislatures— quedarà formalment «desbloquejada».
La lògica central de l’operació no és complexa: els terrenys de Can Colomer estan situats al nord de la B-20, a tocar de la Serralada de Marina i del Mas Ram, en una zona boscosa amb valor paisatgístic. Segons el planejament anterior, el propietari privat d’aquests terrenys disposava de drets de construcció d’uns 79.000 m² de sostre per a habitatges unifamiliars, cosa que, si s’hagués desenvolupat del tot, hauria permès concentrar-hi unes 400 vivendes.
La solució del govern municipal és una «permuta de drets«: traslladar la major part de la sostre edificable de Can Colomer a sòl urbà ja consolidat, a canvi de preservar el paisatge d’aquesta zona i obtenir més equipaments públics. Des de l’inici de les negociacions el 2005 i la primera aprovació el 2010, el cas ha passat per diverses aprovacions provisionals i verificacions de textos refosos els anys 2018, 2020, 2021, 2023 i 2025. El 2021 es van ajustar àmbits (per exemple, es va treure el del Turó de l’Enric) i el novembre de 2025 es va verificar un nou text refós. Finalment, el Ple d’aquest dilluns ha de votar el text definitiu, que incorpora prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona.
Les xifres darrere de la reorganització d’interessos
Segons el text més actual, el resultat global de l’operació és de 772 habitatges, distribuïts de la manera següent:
| Categoria | Nombre | Descripció |
| Àmbit de Can Colomer | 130 habitatges | Unifamiliars adossats o aparellats |
| Trama urbana (5 àmbits) | 642 habitatges | Distribuïts entre Pomar, Montigalà, la zona limítrofa entre Pomar i Morera, entre Morera i Bufalà, i entre Can Claris i Raval |
| Total | 772 habitatges | |
| Habitatge lliure | 449 habitatges | |
| Habitatge de protecció oficial (HPO) | 323 habitatges | Aproximadament la meitat de venda i la meitat de lloguer |
| Cedits a l’Ajuntament | 120 habitatges | Titularitat municipal |
El canvi clau respecte del planejament anterior és que els aproximadament 400 habitatges que podien concentrar-se a Can Colomer es redueixen a 130, i la resta de drets edificatoris es «traslladen» a cinc àmbits de la trama urbana. L’Ajuntament destaca que això permet reduir la pressió edificatòria a la frontera entre el sòl urbà i el no urbanitzable de la Serralada de Marina.
L’alcalde, Xavier García Albiol, va qualificar l’operació de «rodona» en la roda de premsa del 30 de setembre, argumentant que «evita la construcció massiva per sobre de la B-20 i trasllada bona part dels habitatges a diferents punts de la ciutat», alhora que «la meitat dels habitatges són de protecció oficial o assequibles».
El «doble relat» de l’habitatge protegit
Els 323 habitatges de protecció oficial són el principal «rèdit social» que destaca el govern. Albiol utilitza reiteradament un marc comparatiu: «20 anys sense construir habitatge públic» davant «ara més de 700 en marxa». Assegura que, sumats als 379 habitatges municipals d’altres projectes, «passar de 0 a 702» és un «salt qualitatiu».
Ara bé, aquest relat s’ha de llegir amb cautela. En primer lloc, els 323 habitatges protegits no els desenvolupa directament l’Ajuntament, sinó que són el resultat de la «cessió» que fa el promotor privat: el propietari renuncia a la concentració edificatòria a Can Colomer a canvi de drets de desenvolupament en altres sòls urbans, i una part d’aquests es retorna en forma d’habitatge protegit. En segon lloc, els 120 habitatges cedits a l’Ajuntament sí que són de titularitat municipal, però el règim de gestió i adjudicació dels 203 restants no queda clar en la informació pública disponible.
Digui el que digui l’edil de Badalona, hi ha un aspecte a remarcar. L’operació, si s’aprova, suposarà un canvi de terrenys privats, els corresponents a la masia històrica, per terrenys públics, que són de tots. I a més, no hi ha cap valoració del bescanvi.
A més, Albiol subratlla que aquests habitatges «són per als ciutadans de Badalona, no per a gent vinguda d’altres ciutats«, una formulació que, en el context polític actual de crisi habitacional i sensibilització sobre la immigració a Catalunya, té una clara coloració electoral.
Les controvèrsies aparcades: l’informe sobre medi ambient i riscos
Tot i que el govern municipal presenta el cas com un «equilibri entre protecció i desenvolupament», les al·legacions formals presentades per l’entitat ecologista Badalona Verda el febrer de 2026 posen al descobert dimensions de risc que el relat dominant tendeix a ocultar:
1. Risc de densificació residual. Les al·legacions assenyalen que, tot i que a Can Colomer només es construeixin 130 habitatges, sumats a la clínica i les instal·lacions esportives previstes, la intensitat de desenvolupament de la zona encara pot entrar en contradicció amb l’objectiu de «preservar el paisatge». Alguns edificis podrien situar-se al límit o fins i tot dins del parc de la Serralada de Marina.
2. Risc d’inundabilitat i canvi climàtic. Les al·legacions afirmen que els estudis d’inundabilitat existents «estan desactualitzats» i no tenen en compte l’augment de la intensitat de les pluges. Introduir habitatges en zones properes a lleres de riera, alhora que s’augmenta la superfície impermeabilitzada, reduiria la capacitat d’absorció d’aigua i comportaria riscos per als futurs residents.
3. Pèrdua irreversible de patrimoni arqueològic. Can Colomer és una antiga masia catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local des del 1984, assentada sobre restes d’una vil·la romana, amb un nucli bàsic que data del segle XVI (amb referències a propietaris de la família Colomer ja al segle XV). Va passar per diverses mans (Pujol, Senillosa) fins a arribar al baró de Terrades, Josep Maria Albert, que la va ampliar i convertir en casa senyorial amb museu (traslladat a Barcelona cap al 1960). Actualment és de propietat privada i s’utilitza com a habitatge. Les al·legacions adverteixen que les restes romanes de la zona i edificis històrics propers com el Castell de Godmar podrien desaparèixer per sempre a causa de la construcció.
4. Contaminació del sòl. Les al·legacions esmenten l’existència d'»abocaments industrials històrics» a la zona i demanen anàlisis aprofundides de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies abans de construir-hi habitatges.
Aquestes al·legacions no van aturar el procés en la votació d’aprovació inicial del novembre de 2025: llavors el PP i el PSC hi van votar a favor, ERC, BeCP i Guanyem es van abstenir, i no hi va haver cap vot en contra. Atès que el PP d’Albiol disposa de majoria absoluta, és previsible que la votació definitiva d’aquest dilluns no trobi obstacles substancials.
Anàlisi: un paradigma de governança urbana «pragmàtica»
La solució final del cas Can Colomer és, en essència, un intercanvi pragmàtic d'»espai per drets»: es protegeix el paisatge de la perifèria urbana a canvi d’incrementar l’habitatge a l’interior de la ciutat; es renuncia a drets de construcció privats a canvi d’un estoc d’habitatge protegit de titularitat o disposició municipal.
L’avantatge d’aquest model rau en la seva viabilitat: no requereix una gran inversió de fons públics, sinó que aprofita l’ajust estructural de drets urbanístics existents per generar beneficis públics. Albiol ho va expressar amb precisió: «les polítiques d’habitatge es fan amb decisions concretes i acords que es poden assolir».
Però el cost també és real: el patrimoni històric i el valor ecològic de Can Colomer queden en una posició «negociable», i l’impacte acumulatiu dels 130 habitatges i els equipaments associats sobre una zona sensible no s’ha avaluat prou en el debat públic i tampoc econòmicament. Les al·legacions de Badalona Verda, tot i que no van poder canviar el resultat de la votació, constitueixen un registre públic important: el revers d’aquesta «operació rodona» és una llista de riscos —inundabilitat, contaminació, patrimoni i biodiversitat— que hauran d’assumir els futurs residents de Badalona.
Autor
About The Author
Més històries
Badalona convoca l’audiència dels pressupostos amb només 24 hores, incomplint el reglament de participació ciutadana
Veïns i comunitats escolars de Badalona retreuen Albiol que no afronti problemes enquistats de fa anys mentre alliçona sobre com governar
El Casal independentista Antoni Sala i Pont denuncia un atac neonazi a la seva seu de Badalona