Visca Badalona i visca la Penya -

La ciutat torna a celebrar un títol de la seva Penya 18 anys després. El Joventut derrota el Barça a l’Olímpic i converteix la ciutat en una festa verd-i-negra.

Feia 18 anys que la ciutat no celebrava un títol de la seva Penya. Divuit anys des d’aquella Copa del Rei del 2008. Divuit anys esperant tornar a veure el Joventut aixecant un trofeu mentre l’Olímpic esclata i els carrers de la ciutat s’omplen de samarretes verd-i-negres.

Aquest diumenge, finalment, ha passat.

El Joventut Badalona s’ha proclamat campió de la Supercopa Endesa després de derrotar el Barça per 101-87 en una final jugada a casa. Però avui el marcador explica només una part de la història.

L’altra part és Badalona.

Una ciutat que viu el bàsquet

Hi ha ciutats que tenen un equip de bàsquet. I hi ha ciutats on el bàsquet forma part de la seva manera d’entendre’s a si mateixes.

Badalona és una d’aquestes.

La Penya està present en la vida de la ciutat. En les escoles, als barris, als clubs de base, a les famílies i, sobretot, a l’Olímpic. Generacions de badalonins han crescut amb el verd-i-negre com un dels colors propis de la ciutat.

Per això el títol d’avui no és només una victòria esportiva.

És una alegria compartida.

És tornar a viure una cosa que semblava que quedava massa lluny: una nit de títol a Badalona.
L’Olímpic, ha transmet el cor de la festa a tota la ciutat.

L’Olímpic ha estat avui molt més que l’escenari de la final.
Els carrers han tornat a sentir-se el cor de Badalona.

Les grades verd-i-negres han empès l’equip durant tot el partit i han convertit cada triple, cada recuperació i cada cistella en una celebració col·lectiva.

I quan la victòria ja era una realitat, l’Olímpic ha esclatat.

Feia massa temps que Badalona no vivia una escena així, els carrers i les places han vibrat amb cada punt, amb cada triple i finalment amb la victòria somniada.

Una Penya que torna a fer història

Nicolás Laprovittola ha estat una de les grans figures de la nit, amb 31 punts, 9 triples i 7 assistències, en una actuació que li ha valgut el MVP de la Supercopa. Ricky Rubio també ha estat important, amb 10 punts i 8 assistències.

Però si alguna cosa ha demostrat aquesta final és que els títols no només es guanyen amb estadístiques.
També es guanyen amb una ciutat al darrere.

Amb una afició que no deixa de creure.

Amb nens que avui han vist per primera vegada la Penya aixecant un trofeu i amb adults que han recuperat una sensació que feia gairebé dues dècades que no vivien.

La Penya serà sempre de Badalona

A Badalona ens poden canviar moltes coses com un Nadal insolidari o apropiar-se de la festes de les Migues.

Però hi ha coses que no es poden canviar.

Perquè la Penya és una d’elles.

La Penya és Badalona. I Badalona és la Penya.

És el verd i el negre als carrers, és l’Olímpic, són les escoles, els clubs de base, les famílies i totes aquelles generacions que han crescut amb una pilota de bàsquet a les mans.
Avui, després de 18 anys, la copa torna a l’Olímpic.
Torna a les mans de la Penya.

I torna a una ciutat que l’ha esperat durant molt de temps.
Ens poden canviar moltes coses.

Però la Penya serà sempre de Badalona.

Visca Badalona i visca la Penya.