El cas de la nova escola bressol Bugui Bugui, a Montigalà, ha fet aflorar els ritmes diferents que marquen la tramitació de projectes i expedients a l’Ajuntament de Badalona.
Una generació per posar en marxa una escola bressol de 107 places ideada l’any 2006.
Al llarg dels anys han passat pel govern diferents governs municipals, projectes, modificacions pressupostàries i fases administratives. Finalment, l’abril de 2025, el Ple va aprovar una modificació pressupostària de més de 3,4 milions d’euros per fer possible la construcció de l’escola bressol Bugui Bugui. El setembre de 2026, les obres han estat adjudicades, amb una inversió municipal de 3.184.452,17 euros i un termini d’execució de dotze mesos. Serà la primera escola bressol municipal construïda a Badalona des del 2013.
El cas de la piscina Mireia Belmonte
La piscina municipal Mireia Belmonte és un altre cas paradigmàtic.
El projecte va ser anunciat ja el 2011 i posteriorment reiterat el 2014, amb una previsió d’inauguració per al 2016. Més d’una dècada després, el projecte continua sense haver-se convertit en el nou equipament anunciat.
Un projecte públic que, malgrat haver estat anunciat i planificat políticament, queda atrapat durant anys en diferents fases administratives.
Una segona via que sí que sap anar ràpid
Perquè quan l’Ajuntament vol de veritat organitzar un esdeveniment, contractar una campanya o activar un patrocini, la capacitat de mobilització sembla una altra.
L’any 2025, la campanya de Nadal de Badalona va disposar d’un pressupost global de gairebé 2,5 milions d’euros.
També van anar molt ràpid els ‘tardeos’.
El setembre de 2025, el consistori va contractar la producció del Gran Tardeo dels 80 per 62.963,95 euros, IVA inclòs. Quatre hores d’activitat municipal van tenir, per tant, un cost superior als 62.000 euros.
I després hi ha una altra categoria: els patrocinis esportius.
Un dels casos més significatius és el de la marca City of Badalona, vinculada a projectes esportius de la ciutat.
No es tracta simplement d’una subvenció esportiva. És un contracte de patrocini publicitari associat a la promoció de la marca de ciutat.
La pregunta clau: a què es deuen aquestes dues velocitats?
Per què l’Ajuntament és capaç de mobilitzar recursos amb rapidesa per a festes, esdeveniments i patrocinis, mentre alguns equipaments públics poden trigar anys a convertir-se en una realitat?
La resposta política és senzilla: les prioritats del govern municipal.
Una escola bressol de 107 places o una nova piscina pública no tenen el mateix retorn polític immediat que un gran esdeveniment capaç de reunir milers de persones, generar imatges, ocupar les xarxes socials i projectar una determinada imatge de ciutat.
Una ciutat no es construeix només amb esdeveniments. També es construeix amb escoles bressol, biblioteques, centres cívics, equipaments esportius de barri, pistes esportives, centres culturals i altres infraestructures públiques que formen part del patrimoni col·lectiu i que han de donar servei als ciutadans durant dècades.
El problema, per tant, no és que Badalona faci festes.
Tampoc que doni suport a l’esport.
Ni que vulgui projectar la marca City of Badalona.
El problema és que la ciutat sembla tenir administrativament dues velocitats.
Una, lenta, quan es tracta de convertir una necessitat ciutadana en un equipament permanent.
I una altra, molt més àgil, quan es tracta d’organitzar un esdeveniment, contractar una campanya o activar un patrocini.
La primera deixa patrimoni i serveis públics.
La segona es limita a promoció, oci i visibilitat.
Les dues haurien d’anar de la ma, sobretot si es disposen de partides amb diners, però a pocs mesos de les eleccions municipals, tot sembla indicar que s’accelerà molt més en els actes mediàtics que en la construcció d’una ciutat de futur.
Autor
About The Author
Més històries
Hi ha motius per a l’esperança
Per què val la pena fer vaga l’11 de novembre?
El 24 O omplirem els carrers de Madrid