Badalona paga la manca de piscines i gimnasos públics: el cas del Metropolitan -

La manca crònica d’equipaments esportius públics a Badalona —piscines i gimnasos, sobretot— és el brou de cultiu que permet abusos com el que han denunciat aquest estiu un nombrós grup de socis del Metropolitan, la cadena privada de gimnasos que aquest setembre apujarà un 20% la quota dels seus abonats a la ciutat.

Convé aclarir-ho des del principi: quan es parla del Metropolitan, o de qualsevol altre «metropolitan» del sector, es parla d’una empresa privada. Segons els usuaris, el problema de fons no és, per tant, la gestió d’una companyia concreta, sinó que la seva capacitat d’imposar aquest tipus de pujades és directament proporcional a la migradesa de l’oferta pública amb què competeix. On no hi ha alternativa municipal, l’empresa privada posa el preu.

Una ciutat sense equipaments

Fa anys que Badalona deixa passar l’oportunitat d’ampliar i millorar els seus establiments públics per a l’esbarjo i la salut. La ciutat compta amb només dues piscines municipals, en condicions que molts veïns consideren mediocres, amb instal·lacions antigues i que sovint es troben tancades, per atendre una població de més de 200.000 habitants. No disposa de cap gimnàs públic i, per tant, econòmicament accessible per als seus veïns i veïnes.

El resultat és previsible: bona part de la població es desplaça a Sant Adrià de Besòs, al Masnou o a Mataró, municipis que sí que ofereixen piscines i serveis esportius públics i assequibles. Aquesta absència d’instal·lacions —i l’estat lamentable de les poques que hi ha— fa que molts badalonins i badalonines se sentin maltractats per l’Ajuntament.

Quan la privada cobreix el buit públic

Aquesta manca generalitzada de serveis públics ha fet que gimnasos com el Metropolitan acabin cobrint una demanda real que l’Administració no atén, i que, en absència de competència pública, aquestes grans cadenes puguin imposar els seus preus i les seves condicions —sovint abusius per a la població treballadora i jubilada. El cas d’aquest setembre n’és un exemple clar: el Metropolitan ha comunicat que apujarà la quota un 20%, quan el contracte que van signar els socis estableix, en el seu apartat sisè, que les quotes s’actualitzaran segons l’increment de l’IPC de l’any anterior, que en aquest cas se situaria en un 2,7%.

Alguns dels socis afectats preparen una denúncia davant l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor per denunciar aquest increment que consideren abusiu. Però, més enllà del cas concret, el que denuncien de fons és que Badalona no disposi dels serveis que una ciutat amb el seu volum de població necessita. En aquest sentit, afirmen, és inevitable preguntar-se si l’alcalde, que és client del Metropolitan, té cap interès a fer-li la competència des del sector públic.

Aquests socis, que han començat a recollir signatures i que ja en porten més de cent-cinquanta, no reclamen només una rebaixa de quota: reclamen uns bons serveis públics, afirmen a aquesta redacció.

Promeses que s’allarguen

Les fonts consultades asseguren que convé no deixar-se enganyar amb les promeses albiolistes. El polisportiu previst a l’antiga fàbrica Focus trigarà, com a mínim, entre tres i quatre anys a fer-se realitat, i encara està per veure quin règim d’ocupació acabarà tenint. Si finalment és de gestió privada, la ciutat es trobarà exactament en el mateix punt de partida.