Badalona en Comú reclama ajudes per fer accessibles els edificis de la ciutat -

La formació visita un veí de Sant Crist amb mobilitat reduïda i demana un pla d’accessibilitat i subvencions a les comunitats de propietaris

Badalona en Comú ha reclamat aquest dilluns que l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya creïn línies d’ajudes perquè les comunitats de veïns puguin finançar obres d’accessibilitat als edificis, com ara rampes o cadires salvaescales. La petició s’ha fet pública durant una visita a Rupert Martínez, veí del barri de Sant Crist amb mobilitat reduïda, acompanyat per la regidora Aïda Llauradó i la diputada al Parlament Núria Lozano.

Martínez ha explicat que les barreres del seu edifici i del seu barri li dificulten sortir de casa cada dia. «He caigut més d’una vegada i tinc por de sortir al carrer», ha afirmat, i ha reclamat poder «moure’s i fer vida com qualsevol altra persona».

Segons Els Comuns, moltes comunitats de propietaris no disposen dels recursos necessaris per assumir el cost d’aquestes obres, que sovint és elevat. La formació considera que ni el consistori badaloní ni el Govern català donen una resposta suficient a aquesta situació i demana reforçar els ajuts i eliminar també les barreres a l’espai públic.

La regidora Aïda Llauradó ha defensat impulsar el Pla d’Accessibilitat de Badalona i obrir una línia d’ajudes a les comunitats de veïns. «El dret a moure’s per la ciutat no pot dependre de si una persona té diners per pagar una obra d’accessibilitat», ha assenyalat, i ha reclamat que l’Ajuntament garanteixi carrers, voreres i equipaments accessibles.

Per la seva banda, la diputada Núria Lozano ha anunciat que portarà la qüestió al Parlament de Catalunya amb una compareixença ciutadana i una proposta de resolució perquè la Generalitat obri una línia de subvencions a les comunitats, en la línia del que es debat al Congrés dels Diputats amb la Llei de la Dependència.

Els Comuns emmarquen el cas de Martínez dins d’una problemàtica més àmplia, agreujada per l’envelliment de la població, i reclamen un model de ciutat sense barreres físiques. Llauradó ho ha resumit així: «Una ciutat accessible no és una ciutat pensada només per a les persones que poden caminar sense dificultats: és una ciutat pensada per a tothom».