Quan la seguretat es converteix en excusa per a l'odi -

El robatori a una dona de 81 anys a Llefià és un fet lamentable que mereix tota la nostra condemna. També és just reconèixer la bona actuació de l’agent de la Guàrdia Urbana i del ciutadà que van ajudar a detenir el presumpte autor. Protegir les víctimes i garantir la seguretat és una obligació de qualsevol administració democràtica. El que resulta inadmissible és utilitzar aquest fet per convertir l’origen nacional del detingut en el centre del relat.
Una cosa és condemnar un delicte i una altra molt diferent és aprofitar-lo per sembrar odi contra tot un col·lectiu. Quan un càrrec públic escriu que una persona és una «escòria humana» i afegeix que la tornaria «nedant al Marroc», deixa de parlar de seguretat per entrar en el terreny de la deshumanització i la xenofòbia.

Hi ha una línia vermella que separa la defensa de la seguretat ciutadana de la incitació al prejudici i l’odi. El missatge publicat per l’alcalde de Badalona arran de la detenció d’un presumpte lladre no només travessa aquesta línia, sinó que la converteix en estratègia política.

La nacionalitat d’un presumpte delinqüent no explica el delicte. Els delictes els cometen persones concretes, no pobles sencers. La funció d’un representant públic no és alimentar la ira col·lectiva ni buscar culpables entre comunitats senceres. La seva obligació és defensar la llei. I la llei estableix que les responsabilitats penals són individuals. No existeix la delinqüència marroquina, igual que no existeix la delinqüència catalana, espanyola.

Però el més preocupant és que el missatge no es limita a relatar una detenció. Va acompanyat de la fotografia d’una persona immobilitzada dins d’un vehicle policial, amb el rostre perfectament visible i identificable. Aquesta imatge és presentada davant centenars de milers de persones com una mena de trofeu polític.

En un estat de dret, una detenció no és una condemna. La presumpció d’innocència no és un privilegi reservat als ciutadans exemplars; és una garantia fonamental que protegeix tothom. Quan una autoritat pública exposa la imatge d’una persona acabada de detenir i la sotmet a l’escarni públic abans de qualsevol judici, està contribuint a substituir la justícia per la condemna mediàtica.

Les paraules tenen conseqüències, especialment quan provenen d’un alcalde. Un representant públic té la responsabilitat de rebaixar la tensió, defensar la convivència i aplicar la llei amb igualtat per a tothom.

Les paraules tenen conseqüències, especialment quan provenen d’un alcalde. Un representant públic té la responsabilitat de rebaixar la tensió, defensar la convivència i aplicar la llei amb igualtat per a tothom. Quan, en canvi, associa immigració i delinqüència de manera reiterada, contribueix a crear un clima de sospita contra milers de persones que treballen, paguen impostos, cuiden les seves famílies i formen part de la comunitat

Assenyalar constantment la nacionalitat dels presumptes autors quan són estrangers, no és una casualitat. És una estratègia comunicativa destinada a associar immigració i criminalitat en l’imaginari col·lectiu.

La seguretat ciutadana és massa important per deixar-la en mans de discursos que divideixen la societat entre «nosaltres» i «ells». Els veïns de Badalona necessiten policies eficients, justícia efectiva, prevenció i cohesió social. No necessiten que se’ls convidi a identificar un col·lectiu sencer com a sospitós.

La seguretat ciutadana no necessita discursos d’odi. Necessita més recursos policials, prevenció, justícia eficaç i polítiques socials que ajudin a reduir l’exclusió. Necessita també respecte pels drets humans i pels principis bàsics de l’estat de dret. No oblidem que l’origen dels problemes que estem parlant, sovint es troba en la precarietat econòmica i les creixents desigualtats socials.

La política basada en l’odi té una característica constant: ofereix enemics fàcils en lloc de solucions difícils. Assenyala persones vulnerables, simplifica problemes complexos i transforma la por en rèdit electoral.

Badalona mereix seguretat. Però també mereix convivència, respecte i representants públics que uneixin la ciutadania en lloc de dividir-la entre «nosaltres» i «ells». La lluita contra la delinqüència no pot convertir-se en una excusa per normalitzar la xenofòbia.

Un alcalde pot exigir el compliment de la llei. El que no hauria de fer és actuar com a jutge, jurat i altaveu de l’escarni públic. La imatge d’una persona detinguda no hauria de convertir-se en una eina de propaganda ni en un instrument per alimentar prejudicis. La seguretat sense drets no és seguretat; és arbitrarietat. I la convivència no es construeix assenyalant persones pel seu origen, sinó garantint la mateixa dignitat, la mateixa justícia i els mateixos drets per a tothom.