Aquests dies m’ha arribat una queixa sobre el contingut d’un dels meus últims articles d’opinió. El missatge el vaig rebre a través de les xarxes socials, enviat des d’un perfil anònim que es fa dir Districte 4 BDN. Podria haver ignorat el missatge perfectament; en un entorn digital on sovint es diuen les coses d’esquena, sense donar la cara i a l’empar de l’anonimat, la temptació de fer-se el desentesos és alta. Tanmateix, he decidit respondre. I ho faig públicament, en forma d’article, perquè crec que la teva queixa, anònima o no, amaga un malentès que val la pena aclarir de cara a tota la nostra audiència.
Abans de res, vull dir-te que entenc perfectament que el meu text t’hagi pogut molestar, sorprendre o fins i tot indignar. Tens tot el dret del món a discrepar, i de fet, si un article d’opinió no genera cap reacció, és que no ha servit per a res. El problema, però, no és que estiguem en desacord, sinó que, rellegint la teva crítica, m’adono que estem jutjant el text des de premisses diferents. I això passa perquè, avui dia, molta gent confon què és la informació i què és l’opinió.
Sovint s’oblida que en el periodisme hi ha dos grans instruments de treball: el mirall i les ulleres.
La informació és el mirall. La seva obligació és reflectir la realitat de la manera més freda, objectiva i fidel possible. En una notícia, el periodista t’ha d’explicar què ha passat, qui ho ha fet i quan, sense barrejar-hi els seus sentiments. Si el mirall deforma, la informació és dolenta.
L’opinió, en canvi, són les ulleres. En un article com el que vas llegir, jo no busco ser un mirall. L’opinió consisteix precisament a agafar aquells fets que ja han passat i posar-me unes ulleres determinades per mirar-los. És a dir, t’explico què em sembla a mi allò que ha passat, quina valoració en faig, quines conseqüències crec que tindrà i, de vegades, què s’hauria d’haver fet diferent. Les ulleres poden ser de diferents colors, poden estar graduades d’una manera o d’una altra, i poden no agradar-te. Però no em pots retreure que no siguin un mirall, perquè llavors no estaria fent opinió.
En el teu missatge a les xarxes, em retreus que el meu article no hagi estat prou «objectiu» o que hagi pres partit en un tema controvertit. Però precisament aquesta és la funció de l’espai d’opinió: oferir una mirada subjectiva, argumentada i, de vegades, incòmoda, perquè tu, com a lector, puguis contrastar-la amb la teva pròpia mirada.
Per això, tot i que t’amaguis darrere d’un àlies a les xarxes, et responc amb el mateix respecte i la mateixa bona disposició amb què m’agradaria que participessis en el debat democràtic. Tens tot el dret a pensar que les meves «ulleres» estan brutes o que el meu punt de vista és erroni. Fins i tot tens el dret d’escriure un article al costat del meu per explicar-nos a tots per què les teves «ulleres» hi veuen millor que les meves. El que et prego, com a lector, és que no ens demanis que els nostres articles d’opinió siguin miralls. Perquè el dia que els periodistes confonguem les dues coses, llavors sí que haurem perdut el nord.
Gràcies per llegir-me, fins i tot quan t’indigno. Ens veiem al carrer i a les pantalles defensant Badalona i el bé comú.
Autor
About The Author
Més històries
Un total de 80 veïns, desallotjats d’un bloc de pisos de Sant Roc en aparèixer esquerdes en un habitatge
L’Ajuntament de Badalona presenta un pressupost de 334,79 milions d’euros per al 2027, un 6,55% més
Badalona convoca l’audiència dels pressupostos amb només 24 hores, incomplint el reglament de participació ciutadana