Ca l'Arnús, pisos no -

Com és possible que es vulguin construir pisos a Ca l’Arnús, un jardí històric de Badalona catalogat com a bé d’excepcional valor patrimonial?

Potser el govern local ignora que Badalona és una ciutat amb una elevada densitat de població, amb una clara manca de parcs i espais verds? Potser desconeix que barris com Llefià presenten una concentració demogràfica extraordinàriament alta, o que la ciutat se situa per sota de la superfície de zones verdes per habitant recomanada per l’OMS?

Per què, doncs, es pretén edificar en un dels principals pulmons verds de la ciutat?

Alguns argumentaran que hi ha una necessitat urgent d’habitatge, especialment per a la gent jove. Tanmateix, les dades oficials indiquen que gairebé el 10% dels habitatges de Badalona estan buits, és a dir, prop de 8.600 pisos distribuïts pels nostres carrers i barris. Davant d’aquesta realitat, resulta legítim preguntar-se si cal sacrificar un espai patrimonial i natural únic per generar nova oferta residencial.

També costa d’entendre que aquest ajuntament no hagi fet prou per preservar el llegat romà de la ciutat i, en canvi, estigui disposat a promoure moviments de terres i urbanització en un indret on diversos estudis apunten a la possible presència del traçat de la Via Augusta al seu pas per Ca l’Arnús.

A quins interessos respon?

Més preocupant encara és que, segons han exposat els advocats d’Ecologistes en Acció, Rosario Leva i Josep Hurtado, el projecte podria vulnerar normatives i figures de protecció aplicables a un espai declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i en tràmit de reconeixement com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Quins interessos hi ha darrere d’aquest projecte urbanístic? Què ha canviat perquè el mateix alcalde que abans de les eleccions afirmava que no s’hi construirien pisos presenti ara una proposta que molts veïns consideren especulativa i incompatible amb la preservació del patrimoni?

Resposta ciutadana

La resposta ciutadana ha estat contundent. Feia anys que Badalona no veia una mobilització veïnal d’aquesta magnitud. La plataforma Salvem Ca l’Arnús ha impulsat una campanya que ha generat més d’un centenar d’al·legacions per part de particulars i entitats, la majoria de les quals han estat desestimades.

Aquest context ha portat Ecologistes en Acció a intervenir en el conflicte, seguint la línia d’actuació que l’entitat ha mantingut en nombrosos casos d’urbanisme especulatiu arreu de Catalunya, alguns dels quals recollits al llibre 40 casos judicials exitosos contra l’urbanisme especulatiu a Catalunya.

Ara serà la justícia qui haurà de pronunciar-s’hi. Un jutge haurà de decidir si estima les mesures cautelars sol·licitades per Ecologistes en Acció, recolzades per un extens informe pericial elaborat per Jordi Díaz, expert en jardins històrics.

Cap a on anem com a ciutat? Una ciutat que preservi el seu patrimoni natural, històric i cultural, o una ciutat que continuï perdent espais verds irremplaçables sota la pressió urbanística?