La visita papal ens obliga a reflexionar sobre la influència centralista de la Conferència Episcopal Espanyola i la necessitat de respectar la identitat lingüística de l’Església catalana.
Quan parlem de la possible visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família, també caldrà mirar quin paper haurà tingut la Conferència Episcopal Espanyola en la manera com l’Església catalana es presentarà davant del món.
L’Església catalana té una història pròpia, una llengua pròpia i una manera de viure la fe molt arrelada al país. Ha tingut parròquies, moviments cristians, capellans i laics compromesos amb la cultura catalana, amb la justícia social, amb els barris i amb la defensa dels més febles. Aquesta tradició no hauria de quedar amagada sota una visió uniforme i centralista.
La Conferència Episcopal Espanyola sovint ha volgut presentar l’Església com una realitat homogènia, on el castellà apareix com la llengua normal i principal. Però l’Església no pot parlar només des del centre. Ha de saber escoltar les perifèries, les llengües petites, les cultures concretes i els pobles que tenen una identitat pròpia.
Si a la Sagrada Família el català quedés en segon terme, molts ho podrien veure com el resultat d’aquesta pressió o influència. No es tractaria d’anar contra ningú, sinó de demanar respecte. Una Església veritablement universal no és la que uniformitza, sinó la que acull totes les llengües i tots els pobles.
Respectar el català seria també respectar l’ànima de l’Església catalana.
Autor
About The Author
Més històries
Un total de 80 veïns, desallotjats d’un bloc de pisos de Sant Roc en aparèixer esquerdes en un habitatge
L’Ajuntament de Badalona presenta un pressupost de 334,79 milions d’euros per al 2027, un 6,55% més
Badalona convoca l’audiència dels pressupostos amb només 24 hores, incomplint el reglament de participació ciutadana