Un total de 342 milions d'euros aturats: el gran forat de la gestió del PP a Badalona -

La liquidació del pressupost municipal de Badalona de 2025 hauria d’haver causat, com a mínim, un gran debat ciutadà. El motiu és que els comptes municipals van registrar un excés de tresoreria de poc més de 342 milions d’euros. És a dir, que no s’ha gastat en la ciutadania l’equivalent a gairebé el pressupost anual. I no ha passat res.

El que seria normal és que aquesta situació l’hagués denunciat l’oposició —com seria el seu deure—. Però no: qui ho ha posat de relleu és l’administració municipal. L’informe general de la Intervenció indica que només s’han executat el 5,48% de les inversions reals decidides; per tant, gairebé el 95% d’allò que s’havia de fer no s’ha fet. L’interventor també afirma que de les despeses anuals en béns i serveis només se n’ha gastat el 51,1%, cosa que significa que a la caixa municipal ha quedat el 48,9% del que s’hauria de destinar, per exemple, a mantenir en condicions les escoles públiques i els centres esportius locals.

Un ajutament mal pagador

Un tercer element que no sorprèn és la tardança de l’ajuntament a pagar. El Període Mitjà de Pagament (PMP) als proveïdors s’ha disparat fins als 126,25 dies, més del quàdruple del límit legal de 30 dies.

L’informe tècnic qualifica la situació de “greu” i “atípica”, i assenyala directament una “manca de gestió” acumulada com a origen d’un romanent de tresoreria que l’auditor municipal considera “excessiu”. Davant d’aquesta anomalia, la Intervenció ha emès una recomanació formal a l’Alcaldia perquè analitzi urgentment les causes del bloqueig pressupostari, posant el focus directament sobre la responsabilitat política en la retenció de fons.

Les crítiques parlen d’una “degradació programada” de les finances públiques locals, com afirma Guanyem. Aquest grup polític afegeix que la ciutat pateix una “paràlisi absoluta” i reclama a la Generalitat que assumeixi la tutela econòmica de l’ajuntament per la “fallida total” de l’administració.

Projectes plurianuals

La resposta de l’equip de govern, amb majoria absoluta del PP, nega la major i afirma que el fet que hi hagi 342 milions d’euros al calaix s’explica perquè hi ha en marxa diversos projectes plurianuals. Segons la seva explicació, això obligaria a retenir els fons que caldran per pagar aquests projectes quan s’hagin realitzat. Concretament, afirma que els projectes que s’executen en diversos exercicis sumarien 289 milions del romanent esmentat.

Crida l’atenció que, si l’ortodòxia aplicable per finançar grans projectes fos la de fer bossa per tenir els diners quan aquestes obres s’acabin, el detall hagués cridat l’atenció crítica de l’interventor municipal fins a justificar l’avís alarmant emès per aquest funcionari.

Al·lergia a les oposicions i afecció a l’interinatge i nomenaments a dit

La teoria de l’equip de govern cau a terra quan es parla de despesa ordinària. Res justifica que no es reparin les biblioteques si hi ha diners i voluntat política de fer-ho. I els exemples poden ser més senzills: per què no es pinten els passos de zebra si sobren els diners? Es podria argumentar la falta de personal. I això també és inexplicable, a no ser que hi hagi una gran al·lèrgia política a les oposicions i una afecció desmesurada per l’interinatge i les contractacions a dit.

Després de conèixer l’informe de tresoreria, les reaccions davant l’acumulació desmesurada de diners sense invertir i les estranyes explicacions polítiques donades des del poder, se’m acut la frase de la gent de Ponent respecte al joc de cartes de la botifarra: “són vuits i nous, cartes que no lliguen”. Fins al nou informe de l’interventor.