Tres anys de majoria absoluta del PP a Badalona: la decepció d’una ciutat -

L’alcaldia amb 18 regidors va arribar amb l’esperança de millorar la ciutat, però avui molts ciutadans parlen d’abandonament, ineficiència i degradació.

Aviat farà tres anys que Badalona va donar al PP una majoria absoluta de 18 regidors sobre 27.
La ciutadania va confiar en aquesta majoria per millorar Badalona i fer més eficient una administració municipal que ja estava trinxada.

Avui, però, la decepció és profunda.
Un poder democràtic hauria de millorar el capital públic de la ciutat: patrimonial, social, polític, de convivència i cultural.
Lluny d’això, l’actual alcalde ha pres decisions preocupants.

Patrimoni abandonat
Ha deixat de banda el patrimoni municipal. Ca l’Andal, Can Solei, Ca l’Arnús… són exemples clars d’un abandó que afecta tots els badalonins.
Però no només és això.

Patrimoni ambiental oblidat
La recuperació dels camins de la serralada de Marina, un gran actiu ambiental, està aturada.
Pitjor encara: l’Ajuntament gasta diners per evitar que es reconegui aquest patrimoni públic.

Administració ineficient
L’administració municipal continua sent ineficient. Es perden bons professionals i se substitueixen per una maquinària de propaganda al servei del PP i de l’alcalde.

Degradació cultural
Un bon exemple és l’anomenat “arbre de Nadal”: una estructura il·luminada de plàstic i metall. Un malbaratament.
Se gasten milions en llums nadalenques efímeres, mentre l’enllumenat de la ciutat continua sent escàs, ineficient i molt antic.

Convivència deteriorada
També ha empitjorat la convivència. Es permeten conductes incíviques més que mai. El soroll de terrasses i motos molesta els veïns sense conseqüències. Les caques de gos envaeixen carrers i voreres. El deteriorament de l’espai públic és evident. Els contenidors es cremen sense que la xifra baixi. I la guàrdia urbana, de facto, ha desaparegut.

La convivència també ha quedat tocada per l’actitud de l’alcalde durant el desallotjament del B9 a Sant Roc.
Sí, calia desallotjar, però no era necessari afegir dolor a la desgràcia. Va provocar manifestacions, va impedir que les esglésies acollissin els més pobres i els va tractar injustament de delinqüents. Pitjor encara: va fer evident que gaudia amb la desgràcia dels més pobres. Una actitud, senzillament, repugnant.

Intolerància a l’alça
Aquesta mateixa actitud s’ha repetit ara en la seva oposició a regularitzar persones que ja treballen i aporten valor entre nosaltres.
Tot això deteriora el capital social d’una ciutat que veu créixer dinàmiques intolerants i feixistes en una part important (esperem que no majoritària) de la seva població.

Un any per canviar
Per canviar tot això, tenim un any.
Un any per exigir a tots els partits de l’oposició –ERC, Junts (on sou, Junts?), Comuns i especialment el PSC– que es deixin de misèries internes.
Que facin una proposta oberta, engrescadora i constructiva per a una ciutat que ho necessita si vol recuperar el seu fons democràtic.