Famílies usuàries del CSMIJ Badalona 1 denuncien manca de professionals, canvis constants de terapeutes i cancel·lacions de visites. A principis de gener, el Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional i Guanyem Badalona en Comú van traslladar aquestes queixes a la direcció de BSA, sense haver rebut encara cap resposta.
La salut mental dels infants i adolescents s’ha convertit en una de les grans preocupacions socials dels últims anys. Després de la pandèmia, administracions i institucions han reconegut públicament que cal reforçar els recursos de salut mental infantojuvenil. Tanmateix, per a moltes famílies de Badalona, aquesta prioritat encara no s’ha traduït en una millora real dels serveis.
Al CSMIJ Badalona 1, gestionat per Badalona Serveis Assistencials (BSA), moltes famílies denuncien mancances estructurals que afecten directament la qualitat de l’atenció als seus infants i joves. Des del Sindicat de Mares i Germanes en la Diversitat Funcional del Baix Besòs i Barcelonès Nord hem recollit durant mesos testimonis i queixes reiterades de famílies usuàries del centre.
A principis de gener, una delegació del Sindicat i representants de Guanyem Badalona en Comú, es van reunir amb el gerent de BSA per traslladar formalment aquestes preocupacions. En aquella trobada es va presentar un document que recull diversos problemes estructurals detectats en el funcionament del servei. A dia d’avui, però, encara no han rebut cap resposta institucional. Davant d’aquest silenci, també s’ha reclamat formalment una resposta a través del Consell d’Administració de BSA.
No són casos aïllats
Les queixes recollides no són casos aïllats. Parlen d’una inestabilitat constant dels equips professionals, amb canvis reiterats de psicòlegs i psiquiatres que impedeixen establir un vincle terapèutic. També es denuncien visites insuficients, cancel·lacions freqüents i llargues esperes entre sessions, així com retards en diagnòstics o en el seguiment clínic dels infants.
Per a infants amb trastorns del neurodesenvolupament o problemes de salut mental, la continuïtat assistencial no és un luxe: és una condició essencial perquè el tractament funcioni.
Un exemple que il·lustra aquesta situació és la d’un infant d’11 anys amb autisme atès al centre. En només dos anys ha tingut fins a quatre psicòlogues diferents. Cada canvi significa tornar a començar: explicar la història clínica de nou, reconstruir la confiança i adaptar-se a una nova manera de treballar.
En una de les visites, la família va rebre un missatge preocupant: si s’ho podien permetre, potser seria millor buscar atenció a la sanitat privada perquè el servei públic no disposava dels recursos necessaris per oferir el seguiment que l’infant necessitava.
La situació no s’acaba aquí. Aquest mateix infant ha tingut tres psiquiatres diferents en poc temps. Des del setembre, les visites amb la seva psiquiatra s’han cancel·lat o posposat fins a tres vegades. Mentrestant, la seva medicació —una medicació psiquiàtrica— està sent controlada per un infermer que, amb tot el respecte per la seva feina, no té l’especialització per assumir aquest seguiment clínic.
Aquest cas no és excepcional. És representatiu del que moltes famílies expliquen: discontinuïtat assistencial, falta de recursos i una sensació creixent de desemparament.
Problemes estructurals
El document presentat a BSA identifica diversos problemes estructurals: la manca de professionals suficients per atendre la demanda creixent, la desorganització en la gestió de cites, la manca de coordinació amb altres serveis sanitaris o educatius i la insuficient especialització en alguns trastorns del neurodesenvolupament.
Aquestes mancances tenen conseqüències molt concretes en la vida quotidiana. Generen desgast emocional, frustració i una càrrega enorme per a les famílies, que sovint han d’assumir tasques de coordinació entre serveis que haurien de fer les institucions.
Les famílies no demanem privilegis ni tractes especials. Demanem coses molt bàsiques: més professionals al CSMIJ per reduir la pressió assistencial, equips estables que permetin construir relacions terapèutiques, visites suficients segons la complexitat dels casos, una millor gestió de les cites i coordinació real amb l’escola i altres serveis sanitaris.
També demanem una cosa molt simple: diàleg amb les famílies. Espais estables on les institucions escoltin les persones que conviuen cada dia amb aquestes dificultats.
La salut mental infantojuvenil no pot continuar sent el parent pobre del sistema sanitari. Parlem d’infants i adolescents en moments crítics del seu desenvolupament. Les decisions que es prenen avui condicionaran el seu benestar —i el de tota la societat— durant dècades.
Badalona té professionals excel·lents que treballen amb dedicació en condicions sovint molt difícils. Precisament per això és urgent dotar-los dels recursos necessaris.
Perquè darrere de cada expedient hi ha una història. I darrere de cada història, un infant que mereix alguna cosa millor que un sistema saturat.
Authors
About The Author
Més històries
El PSC acusa el govern d’Albiol de presentar un pressupost «nyap» per al 2027 sostingut sobre l’endeutament i alertes d’Intervenció
Un total de 80 veïns, desallotjats d’un bloc de pisos de Sant Roc en aparèixer esquerdes en un habitatge
L’Ajuntament de Badalona presenta un pressupost de 334,79 milions d’euros per al 2027, un 6,55% més