Promeses al vent, gestions a mitges: tres anys de govern a Badalona -

La majoria absoluta del PP no s’ha traduït en millores tangibles. Entre retards estructurals, pressupost no executat i una plantilla municipal que minva, la ciutat espera un canvi real.

Cada mes, quan se celebra el ple municipal, la plaça de la Vila s’omple de veïns. No són sempre els mateixos, però comparteixen una queixa comuna: l’equip de govern incompleix promeses. Observar aquesta escena em transporta inevitablement al passat, quan aquella mateixa plaça estava presidida per un retrat gegantí de l’alcalde Xavier Garcia Albiol, que prometia capgirar el rumb de la ciutat. Avui, aquella imatge sona a ironia.

Han passat tres anys des que el Partit Popular va assolir la majoria absoluta. I el balanç és clar: s’ha promès molt més del que s’ha pogut complir. La ineficàcia en la gestió municipal queda en evidència, no només per les iniciatives poc encertades que, en lloc de resoldre problemes, acaben castigant els sectors més vulnerables, sinó per la recurrència constant a excuses de mal pagador. No hi ha menjador social? No us preocupeu, l’Ajuntament engegarà un projecte que serà «el més xiripitiflàutic del món mundial». Però, mentrestant, la realitat és buida. El mateix patró es repeteix amb la piscina olímpica, la sala de concerts del mercat Torner, el pont del Petroli o moltes escoles públiques, que es deterioren dia rere dia per la manca crònica de manteniment.

Cal reiterar una evidència que, tot i ser àmpliament coneguda, no s’ha de perdre de vista: les mancances de l’equip de govern no es deuen a la falta de recursos

Cal reiterar una evidència que, tot i ser àmpliament coneguda, no s’ha de perdre de vista: les mancances de l’equip de govern no es deuen a la falta de recursos. L’Ajuntament de Badalona no és capaç de gastar els diners de què disposa, malgrat els dèficits de serveis que pateixen els ciutadans. Tot això, amb 18 regidors dedicats en exclusiva a la tasca de governar, cadascun amb el seu equip tècnic i de suport. Sembla que, malgrat la plantilla política i la trajectòria de l’alcalde —dedicat íntegrament a la política durant tota la seva vida adulta—, la màquina municipal no acaba d’arrencar.

L’alcalde és el màxim responsable de la plantilla municipal. Si falta personal i hi ha pressupost, la via clàssica i més eficient és convocar oposicions i contractar els millors candidats. A Badalona, però, aquesta lògica no funciona. Només s’han renovat alguns alts càrrecs. Per raons difícils d’explicar, la infradotació de personal s’ha convertit en un mal crònic que afecta tota la ciutadania, sense signes d’arreglar-se. Cada any, treballadors es jubilen i, majoritàriament, no són substituïts. Altres, davant del desordre organitzatiu i la incertesa, demanen el trasllat a altres administracions.

Que Badalona tingui menys empleats públics que municipis de dimensions similars no té cap explicació racional

Que Badalona tingui menys empleats públics que municipis de dimensions similars no té cap explicació racional. Els llocs que no es cobreixen de manera estable s’omplen amb personal interí. Aquesta pràctica té un doble efecte negatiu: d’una banda, no es pot exigir el mateix nivell de preparació ni formació continuada que als funcionaris de carrera; de l’altra, aquests treballadors disposen de menys garanties laborals i esdevenen més vulnerables a les pressions o als canvis de mandat de torn.

Badalona mereix una gestió transparent, eficient i amb resultats. No es pot governar amb eslògans ni amb projectes de futurisme retòric mentre els serveis bàsics es degraden. El canvi promès no pot quedar-se en un cartell a la plaça. Ha de ser tangible, quotidià i, sobretot, real.