El periodisme o és lliure o és una farsa. R Walsh.

El B9 omple el teatre del Círcol en un acte de suport i reflexió col·lectiva

La taula amb els intervinents en l'acte sobre el B9 al Circol foto: Pablo Diaz-Flores

La taula amb els intervinents en l'acte sobre el B9 al Circol foto: Pablo Diaz-Flores

Més d’un centenar de persones participen en la projecció del reportatge de “30 minuts” i en el debat posterior sobre el desallotjament de l’Institut B-9

Més d’un centenar de persones es van aplegar, divendres 20 de febrer al teatre del Círcol de Badalona per visionar el reportatge del programa de TV3, 30 minuts, dedicat al desallotjament de l’Institut B-9, i per participar en el col·loqui que va tenir lloc a continuació.

L’acte, organitzat pel Sindicat d’Habitatge de Badalona, va comptar amb la participació de Younouss Dramé, portaveu del col·lectiu de residents del B9; els periodistes Joan Salvat, Carles Solà i Eduard Sanjuán, autors del reportatge; Arnau Navarro, portaveu de l’Organització Juvenil Socialista de Badalona; i Gisela Bermúdez, portaveu del Sindicat d’Habitatge de Badalona.

El valor i l’actualitat del reportatge radiquen en el fet que, mentre molts mitjans van parlar de l’assentament des de fora, els periodistes esmentats ho fan des de dins. El documental posa cara i ulls a les persones que hi vivien i explica històries personals de supervivència, de lluita per obtenir els papers malgrat residir molts anys aquí, i de solidaritat. Tal com es diu en el programa: «Podem ser blancs o negres, però tots tenim la sang vermella».

Govern a cop de titulars

Per a un ajuntament com el de Badalona, presidit per Xavier Garcia Albiol, que governa a cop de titular, el reportatge trenca els esquemes del relat àmpliament difós pels mitjans més complaents. Desallotjar 400 persones un 17 de desembre, en plena onada de fred, i deixar-les al carrer no va ser una bona jugada política. L’actuació del govern del PP es va trobar amb una societat civil organitzada, que va donar suport a les persones desallotjades i va acollir part d’aquelles que no tenien alternativa. La reacció ciutadana va generar multitud de denúncies polítiques i judicials, reaccions que han dut la fiscalia a obrir diligències i que han fet que fins i tot el Papa Lleó XIV, bon coneixedor de Sant Roc, es fes ressò de l’escàndol.

El segon aspecte que el documental destapa és la crisi estructural de l’habitatge. En aquest sentit, tant Gisela com Arnau van assenyalar aquest element com el problema principal que pateix el sistema actual. La solució, van dir, no és fer més pisos a preus inassolibles, ni de compra ni de lloguer. Per tant, van afirmar, no es pot tornar a la bombolla immobiliària i repetir una altra crisi financera com la de Lehman Brothers, sobretot quan a Badalona hi ha més de 8.000 pisos buits que es podrien posar al mercat.

Per acabar, es va destacar críticament la frase de la regidora de Badalona que recull el reportatge: «Ja està tot net», adreçada a l’alcalde. Al respecte, potser que estigui net, però no està tot tan clar. Aquesta actitud respon a la política de llançar la pedra i amagar la mà; la política de crear el problema per després assumir el rol de salvador de Badalona.

Autor

About The Author