Tot i les necessitats, l’Ajuntament de Badalona no va presentar cap proposta a a primera convocatòria convocatòria d’aquest pla.
El 6 de febrer de 2024 es va produir el col·lapse de cinc plantes d’un edifici del carrer Canigó en el barri del Raval de Badalona. En l’accident van morir tres persones.
De les investigacions endegades per l’ajuntament es va veure que el perill d’enfonsament afectava tota una promoció d’edificis construïts a finals dels anys 50 a l’illa delimitada pels carrers Canigó, Llefià i Ausiàs March. Aquesta illa inclou uns 21-22 blocs amb aproximadament 440 habitatges.
Dels 420 pisos analitzats, es van haver d’apuntalar uns 315 (al voltant del 75%), principalment per deficiències estructurals com forjats ceràmics febles, sobrecàrregues i mancances de construcció originals.
En resum, els problemes estructurals van afectar pràcticament tota l’illa, però de manera més severa als blocs esmentats, amb desallotjaments inicials en almenys cinc escales (més de 100 habitatges).
Els costos de les obres (reforç estructural) s’estimen en milions d’euros globals, amb càrregues elevades per habitatge (més de 20.000-25.000 € en molts casos), i encara hi ha veïns (especialment als números 7 i 9) que no han pogut tornar a casa seva dos anys després. Aquest cas va destapar deficiències sistèmiques en construccions d’aquella època a la zona, i l’Ajuntament només ha impulsat subvencions parcials i convenis amb la Generalitat per ajudar a les reformes.
El fet és que per ajudar els veïns d’aquesta zona les subvencions del pla de barris de la Generalitat haurien estat ideals. Un total de vint 20 poblacions catalanes, entre les quals no es trobava Badalona, que no va presentar cap projecte, es van beneficiar d’ajudes que van sumar 412 milions d’euros.
Badalona no es va presentar al pla de Barris
Les ajudes anaven adreçades precisament a barris amb una problemàtica de vulnerabilitat residencial, precarietat laboral, desigualtats educatives i dèficits en l’espai públic. Així Barcelona va aconseguir 12,5 milions per rehabilitat el districte de Ciutat Vella; Mataró 13 milions, destinats al barri de Cerdanyola; Santa Coloma de Gramenet ha obtingut la mateixa quantitat, enfocada a millorar els barris del Fondo, Raval, Santa Rosa i Safaretjos. O per exemple Santa Perpètua de Mogoda que rebrà 9 milions pel barri de Can Folguera.
Sobta que la ciutat de Badalona, on hi ha alguns barris amb més necessitats socials i estructurals de Catalunya no hagi aprofitat l’oportunitat del pla. En especial, els fons haurien estat ideals per ajudar els veïns de l’Illa de Canigó, que ja fa dos anys que han de conviure en pisos apuntalats. Però, l’ajuntament no ha aprofitat l’oportunitat i s’ha esborrat del pla.
Tanmateix sempre es pot rectificar. En el segon trimestre d’enguany s’obrirà una segona convocatòria per acollir-se al pla de barris. Esperem que aquest govern sigui conscient de les necessitats urgents dels badalonins i presenti projectes per evitar que s’eternitzi la situació de vergonya de l’illa del carrer Canigó.
Autor
About The Author
Més històries
El PSC acusa el govern d’Albiol de presentar un pressupost «nyap» per al 2027 sostingut sobre l’endeutament i alertes d’Intervenció
Un total de 80 veïns, desallotjats d’un bloc de pisos de Sant Roc en aparèixer esquerdes en un habitatge
L’Ajuntament de Badalona presenta un pressupost de 334,79 milions d’euros per al 2027, un 6,55% més