El desallotjament sense alternatives d’habitatge i servei socials de 400 persones obre un cas per denegació de servei públic, odi i prevaricació
El Ministeri Fiscal ha obert diligències d’investigació contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, pel desallotjament massiu de l’antic institut B9, esdevingut el 17 de desembre passat. L’operació, qualificada com la més gran realitzada a Espanya, va deixar al carrer unes 400 persones, majoritàriament migrants, sense que l’ajuntament oferís cap solució d’habitatge d’emergència.
La Fiscalia de Barcelona assumirà la causa després d’admetre la denúncia presentada per l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens. A més de l’acció del diputat europeu, també s’han presentat diverses denuncies a titol personal per part de ciutadans individuals de Badalona, tal com ha publicat l’Independent. La querella acusa Albiol de diversos delictes: denegació de servei públic per motius discriminatoris, incitació a l’odi, desobediència i prevaricació administrativa. Les investigacions aniran a càrrec d’un equip conjunt dels serveis de diligencies i de delictes d’odi.
L’assentament, ocupat des de juny de 2023, acollia persones procedents d’anteriors desallotjaments a naus industrials, incloent supervivents de l’incendi mortal de la nau del Gorg del 2020. La majoria es troben en situació irregular i subsisteixen mitjançant l’economia informal.
La magistrada que va autoritzar l’enderroc va ordenar a l’Ajuntament de Badalona que prestés «atenció social» als desallotjats. Tanmateix, el consistori ja va avançar que no oferiria habitatge d’emergència, una decisió que Albiol va reafirmar públicament després de l’operatiu: «Pedro Sánchez diu que s’ha d’acollir tothom, i ara li correspon a ell buscar-los habitatge», va manifestar, presumint de no destinar «ni un euro» a ajudar els migrants.
Una de les claus de la investigació serà precisament avaluar si l’ajuntament va complir els requisits socials exigits per l’auto judicial. Per a Asens, la manca d’alternatives constitueix un clar incompliment. «En un estat de dret, ningú no està per sobre de la llei», ha declarat l’eurodiputat, qui confia que el batlle «acabi a la banqueta dels acusats».
Escrupolositat jurídica
Des de l’Ajuntament han titllat la denúncia de «desproposit» i defensen que el desallotjament es va realitzar amb «escrupolositat» jurídica.
Més d’un mes després de l’operació punitiva, la situació continua sent crítica. Un petit grup de persones, incloent nous sense sostre de la zona, resideix en un campament sota un pont de la C-31. La majoria va ser reallotjada en pisos o albergs d’emergència gràcies a l’esforç de les entitats socials badalonines i, posteriorment, de la Generalitat, tot i que la intervenció no va poder evitar episodis de tensió social a la ciutat.
Aquest cas s’emmarca en una política municipal qüestionada. Setmanes enrere, es va revelar que l’Ajuntament de Badalona va retornar una quarta part dels fons de la Generalitat destinats a atendre persones sense llar, recursos previstos per cobrir despeses bàsiques com alimentació o allotjament d’urgència.
Autor
About The Author
Més històries
El PSC acusa el govern d’Albiol de presentar un pressupost «nyap» per al 2027 sostingut sobre l’endeutament i alertes d’Intervenció
Un total de 80 veïns, desallotjats d’un bloc de pisos de Sant Roc en aparèixer esquerdes en un habitatge
L’Ajuntament de Badalona presenta un pressupost de 334,79 milions d’euros per al 2027, un 6,55% més