El periodisme o és lliure o és una farsa. R Walsh.

El permís per desallotjar el B9, condicionat a que es doni amb l’atenció social corresponent

Roda de premsa de les entitats solidàries amb els residents al B9 de Badalona foto: Sant Roc som Badalona

Roda de premsa de les entitats solidàries amb els residents al B9 de Badalona foto: Sant Roc som Badalona


La jutgessa autoritza l’expulsió de 400 migrants de l’antic institut, però exigeix a l’ajuntament un dispositiu d’assistència

La jutgessa que duu el cas ha autoritzat l’Ajuntament de Badalona, liderat per Xavier García Albiol (PP), a desallotjar l’antic institut municipal B9, ocupat des de l’estiu del 2023 per uns 400 migrants en situació irregular i amb ingressos precaris. La resolució judicial, però, subratlla que el consistori haurà de garantir atenció social als afectats. El desallotjament, un dels més grans de migrants a Espanya, s’ha de dur a terme en els pròxims 15 dies.

L’obligació social, punt clau de la resolució

La magistrada rebaixa la petició de la Fiscalia, que reclamava un recurs habitacional d’emergència, però insisteix que l’operatiu s’ha de fer “seguint el protocol d’assistència per a les persones sense sostre”. La decisió arriba després que la Fiscalia denunciés la manca d’actuacions municipals per garantir una assistència efectiva des de l’aprovació del desallotjament el maig del 2024. Els ocupants havien demanat mediació al Govern per evitar ser expulsats sense alternativa d’habitatge.

Risc per la salut i la seguretat

Segons la jutgessa, l’ocupació del centre abandonat, situat entre els barris del Remei i Sant Roc, comporta un “risc efectiu per a la seguretat col·lectiva i la salut pública”. Es van detectar casos de tuberculosi –descartats com a problema general per Salut– i incidents greus, com la mort d’un jove resident. L’alcalde Albiol ha vinculat els ocupants, sense proves, a conflictes relacionats amb drogues, prostitució i delinqüència.

Qui són els desallotjats?

L’assentament es va formar el juny del 2023 amb migrants procedents de desallotjaments previs de naus industrials. Un informe de la fundació CEPAIM assenyala que més del 70% dels habitants del B9 no tenen permisos de residència ni de treball. Els ingressos provenen sobretot de la recollida de ferralla i feines informals. “Necessitem habitatge, no racisme”, va reclamar Younnouss Dramé, un dels ocupants. El vicepresident de CEPAIM, Raúl Martínez Ibars, alerta que situacions com aquesta es repetiran si les administracions no activen una intervenció social decidida.

Els recursos disponibles

Badalona compta amb l’Equip de Detecció i Atenció a Persones en Situació de Sensellarisme (EDAPSS), que treballa en medi obert per detectar i acompanyar persones sense sostre. També hi ha el Centre Diürn Folre, que ofereix serveis bàsics d’higiene, esmorzar i espai de relació. Tot i això, després del tancament del refugi Can Bofí Vell, no existeixen recursos temporals oficials.

Per tantl la jutgessa obliga l’ajuntament a:

  1. Activar el protocol d’assistència amb l’EDAPSS durant el desallotjament.
  2. Garantir l’atenció social amb serveis bàsics i acompanyament per a totes les persones afectades.

El repte principal ara és demostrar que el consistori disposa d’un dispositiu capaç d’oferir aquesta cobertura abans de procedir al desallotjament.

Autor

About The Author