El periodisme o és lliure o és una farsa. R Walsh.

Badalona perd identitat i sentiment de ciutat.

Imatge del camp de bàsquet del Centre Sant Josep. Foto: MCP

Imatge del camp de bàsquet del Centre Sant Josep. Foto: MCP

La demolició del Centre Parroquial Sant Josep reactiva el debat sobre la protecció del patrimoni urbà. Veïns, activistes i experts alerten sobre la manca de projecte de ciutat i la desfiguració del paisatge històric.

Badalona perd identitat i sentiment de ciutat.

La demolició del Centre Parroquial Sant Josep ha reactivat el debat sobre la protecció del patrimoni local.
La transformació del mercat del peix en pisos de luxe, la desaparició de la fàbrica Mobba i l’enderrocament del “Sant Pep” són exemples recents que, per a molts veïns, representen una pèrdua significativa de la identitat badalonina.

Montserrat Rectoret, activista destacada en defensa del patrimoni local, afirma que Badalona, a diferència d’altres ciutats d’arreu del món, no compta amb una voluntat política per part de l’Ajuntament per conservar els elements emblemàtics com Ca l’Andal, Torre Codina o Ca l’Arnús.
“L’Ajuntament incompleix sistemàticament les lleis de patrimoni, tant l’estatal de 1985 com la catalana de 1993.”
“Ens estem quedant sense patrimoni per manca de manteniment, de cura i, sobretot, de sensibilitat per protegir-lo.”

Sense projecte de ciutat


Facu Martínez, creadora del lloc web Badalona Recuerdos i veïna del barri Dalt de la Vila, apunta que l’absència d’un projecte de ciutat fa que el centre s’ompli de turistes, principalment provinents de Barcelona. «Els veïns del barri —ens diu— hem d’estar molt alerta, ja que s’executen obres sense llicències i s’estan perdent edificis emblemàtics que són substituïts per blocs de pisos.»

En una ciutat on no es cuiden els trets diferencials ni es posa en valor la cultura pròpia i les arrels, és fàcil trobar al passeig marítim la festa dels 40 Principales, a una altra plaça el rei de l’hamburguesa… i si se segueix així, qualsevol dia Badalona s’assemblarà més a Salou o Lloret que no pas a aquella ciutat romana, ibera, pirata, modernista, industrial i, sobretot, nostra.