Per què es va expulsar la tècnica de l’Agència de Residus de la roda de premsa sobre la neteja de Badalona?

L’expulsió de l’exregidora és per mi un error polític. Però, la meva funció no és assessorar el PP i, com deia Napoleó en altres circumstàncies: ‘quan l’enemic s’equivoca, no el distreguis’.

Dilluns passat vaig anar a la roda de premsa convocada per l’equip de govern de Badalona. El tema era publicitar els criteris que l’ajuntament pensa incloure en la licitació del contracte de neteja i retirada d’escombraries de la ciutat.

Just a l’entrada de l’edifici del Viver em vaig trobar amb la Nora San Sebastián, a qui conec de quan era regidora. A preguntes meves em va dir que estava treballant i que volia assabentar-se del contingut de les propostes de la licitació. Em va dir que hi era en funció del seu treball a l’Agència de Residus de Catalunya.

Vam entrar els dos i jo em vaig situar a la segona fila de la sala on s’havia de fer la presentació. La Nora estava a pocs metres més endavant. Minuts després de l’entrada un home, que em va semblar que formava part de l’equip de premsa, es va acostar a l’exregidora. Van parlar un minut i va marxar. Poc després es va repetir l’operació. En aquest cas va ser una dona la que va parlar amb la tècnica. Llavors vaig poder sentir part de la conversa. La Nora explicava que havia anat a actes semblants en altres ajuntaments i mai li havien dit res. Que la seva feina és assessorar els municipis en matèria de reducció i tractament de residus i que estava treballant. La interlocutora va marxar, ara cap a la porta de la sala de premsa. En obrir vaig poder veure la figura d’una persona de gairebé dos metres i vaig pensar que era l’alcalde.

Nova entrada de la senyora que havia parlat amb la tècnica de l’Agència de Residus de Catalunya. No vaig sentir el contingut, però em va semblar que la seva posició era inflexible. La Nora es va aixecar i sense dir res va marxar. Jo vaig mirar la resta de periodistes per si s’havien adonat de l’estranya situació. No semblava que ningú hagués vist res d’anormal.

Amb uns quinze minuts de retard l’alcalde, acompanyat per dos regidors del seu grup va entrar a la sala i va començar la roda de premsa.

A hores d’ara encara penso en quin era el motiu de què s’hagués fet marxar la representant de l’organisme públic que col·labora en el tractament d’escombraries. Pensava que si no s’hagués forçat la situació, segurament la roda de premsa s’hagués fet igual, la Nora San Sebastián hauria pres notes i quan arribés a la feina hauria fet el corresponent informe sobre el projecte de Badalona.

Albiol versus Napoleó

Però, algú va decidir que el titular no fos el projecte que es presentava sinó que una institució pública com l’Ajuntament de Badalona expulsés un representant d’una altra institució. L’excusa és que la Nora no era periodista. Estic cansat d’assistir a rodes de premsa en les quals a més de les persones que parlen, a la primera fila hi ha funcionaris o representants municipals, i no passa res.

Què va fer que s’expulsés la Nora San Sebastián? Temo molt que en l’ànim de qui va prendre la decisió hi va pesar el fet que la tècnica havia estat regidora de Guanyem Badalona i, per tant, una persona amb coneguda i que té, en la seva vida personal unes determinades idees polítiques.

I torno a preguntar-me, haurien fet fora de la sala un funcionari anònim que hagués entrat a la sala? Cadascú pot respondre.

La persona responsable de la situació excèntrica que es va veure al local municipal, sigui la responsable de premsa, Rosa del Amo, o l’alcalde, Xavier Garcia Albiol, crec que es van deixar endur per un nerviosisme impropi de qui governa Badalona amb majoria absoluta.

Expulsar d’un acte públic una funcionària pel simple fet que havia estat regidora d’esquerres diu poc de la intel·ligència política de qui ho va decidir. Potser temien alguna pregunta de l’exregidora? La meva experiència és que en les rodes de premsa només preguntem els periodistes, i moltes vegades amb una candidesa que esborrona.

Recordem que Albiol va fer la seva darrera campanya electoral amb el lema badalonisme i que aquesta idea no era només una apel·lació a un cert localisme sinó que semblava una mena de compromís amb la moderació i la convivència. Aquesta posició se situava lluny de les anteriors estripades de l’edil conservador, que van fer que durant molt temps el consideressin proper al radicalisme de dreta i a la xenofòbia.

Una última consideració. Fa poc vaig coincidir amb un càrrec del PP de Badalona i en una conversa privada em va reconèixer que actituds com no acceptar aportacions d’ERC als pressupostos locals donaven una imatge de manca de grandesa. No esmentaré el nom de la persona perquè no la vull comprometre.

Així doncs, l’expulsió de l’exregidora és per mi un error polític. Però, la meva funció no és assessorar el PP i, com deia Napoleó en altres circumstàncies: ‘quan l’enemic s’equivoca, no el distreguis’.