Baixa el risc de pobresa a la metròpoli, però creix la dificultat de les famílies per arribar a final de mes -

Mentre Barcelona ciutat millora les seves xifres, els municipis de la primera corona metropolitana pateixen un repunt de la precarietat i concentren els índexs més alts de vulnerabilitat.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) viu una paradoxa econòmica segons les darreres dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida 2024-2025, elaborades per l’Institut Metròpoli. Malgrat que el risc de pobresa ha baixat lleugerament fins a situar-se en el 19,4% de la població —mostrant signes de recuperació postpandèmia—, la percepció de precarietat a les llars ha augmentat significativament. Actualment, el 23,1% dels residents metropolitans confessa tenir dificultats per arribar a final de mes, una xifra superior al 21,5% del període anterior.

La pressió es desplaça als municipis de l’entorn

L’informe destaca una bretxa territorial creixent entre la capital i les ciutats del seu entorn:

Repunt a la corona metropolitana: A diferència de Barcelona ciutat, on el risc de pobresa ha baixat al 16,4%, als municipis de la resta de l’àrea metropolitana aquesta taxa ha pujat fins al 22,4%.

Major dificultat econòmica: El sentiment de no arribar a final de mes és molt més agut fora de la capital, afectant el 27,0% dels veïns de la corona metropolitana, en comparació amb el 19,2% dels barcelonins.
Vulnerabilitat de la població nouvinguda: El risc de pobresa és especialment sever per a les persones nascudes fora d’Espanya que viuen a l’entorn de Barcelona, arribant al 39,5%, una xifra que gairebé dobla la de la ciutat central (26,3%).

Infància i habitatge: els punts crítics

Els menors de 16 anys continuen sent el col·lectiu més castigat: un 31,4% dels infants i adolescents metropolitans viu en situació de risc. A més, tot i que la renda mitjana de les llars ha pujat fins als 46.048 € (un increment del 12,5% respecte a l’any anterior), el cost de la vida no dóna treva.

La despesa mensual en habitatge s’ha encarit un 22,3% en els darrers cinc anys, passant de 497 € a 608 € de mitjana. Aquesta pressió immobiliària afecta sobretot les famílies que viuen de lloguer, que no s’han beneficiat tant de l’augment d’ingressos com aquelles que ja tenen el pis pagat

Carències que persisteixen

Tot i la millora general, l’informe alerta que quatre carències materials es mantenen en nivells superiors als d’abans de la pandèmia a tota la regió: