Deixadesa o prioritats? La vergonya de la Plaça del Gas

El manifest que actualment signen molts veïns i veïnes de la plaça del Gas, al barri del Progrés, és més significatiu del que sembla. Si es llegeix críticament no demanen grans coses: volen que els parterres destrossats es reposin. Que la gespa sigui gespa i no clapes d’herbots resseques. Que el mobiliari urbà es repari, es pinti i es posi al dia. Que el sistema de reg funcioni o que els parterres continguin verd urbà i no siguin, com passa ara, una mena de sorral on els gossos fan les seves necessitats biològiques. També es queixen la millora de la inseguretat nocturna causada per una il·luminació deficient. L’arbrat, clau per a un refugi climàtic, ha estat totalment desatès, amb xiprers i pins sense esporgar ni mantenir. “Fa temps que la situació ha sobrepassat els límits del tolerable”, afirmen els veïns.

Mesures senzilles

Tot plegat no són reclamacions de canvis estructurals. Per solucionar aquests casos no cal fer canvis al pressupost, ni obrir un temps de consultes, ni buscar fons econòmics nous. No cal fer res d’això. Només cal que hi hagi una decisió política per enviar els treballadors municipals a fer les reparacions necessàries. Ja hi ha diners en el pressupost ordinari per mantenir el verd urbà, i també per a reparar els gronxadors, i per reparar la il·luminació, i per esporgar els xiprers o eliminar les grans branques dels pins que amenacen la seguretat dels qui passen per sota. Tot això perquè molt a prop de la plaça hi ha tres escoles i el seu espai és usat diàriament per centenars de famílies i infants.

Els veïns han elaborat el manifest en el qual demanen una reunió urgent amb la regidora de Medi Ambient i el regidor de Via Pública, per abordar un pla d’acció integral. Això dona a entendre que la via usual, una trucada o una trobada ràpida, no funciona. Recordem que l’equip de govern, a banda de tots els treballadors públics de la ciutat, té divuit regidors amb dedicació absoluta per afrontar les seves tasques al consistori.

Què passa quan els veïns afirmen que la situació a l’esmentat espai públic és “d’abandonament flagrant” per part de l’ajuntament, cosa que els fa qualificar la situació “d’absolutament insostenible”?

Mesos de negociació sense fruits

L’associació veïnal del Progrés fa mesos que es reuneix amb el regidor corresponent del districte per negociar tot un pla de millores estructurals pel barri. Pel que em consta, de moment, tot són bones paraules i cap decisió concreta. Per què aquesta lentitud? Tot sembla que el mecanisme té com a objectiu ajornar les solucions i, si es decideixen, acostar-les el màxim possible a les eleccions, per així reivindicar l’assumpte com una iniciativa de l’equip de govern i no dels veïns.

En conclusió, que passa a un ajuntament que té totes les eines a la seva mà per millorar la vida dels seus veïns i no fa res? Què passa quan s’abandona la gestió diària més senzilla? És manca de capacitat, és mala voluntat o simplement és una qüestió de prioritats, perquè veiem que l’equip de govern fa esforços i gasta diners organitzant els ‘tardeos’ o promocionant cons metàl·lics per veure si se superen rècords de grandària. I per aquestes coses sí que calen pressupostos extraordinaris i tota la tramitació que ve al cas.

Durant la darrera campanya electoral el PP de Badalona es va omplir la boca fent promeses que després no ha complert. No parlo de la biblioteca de Can Casacuberta o la piscina municipal mil cops anunciades. Parlo de coses tan simples com mantenir ordenades i netes les places o dotar de refrigeració els espais municipals d’ús públic. Això no s’ha fet i denota deixadesa o mala voluntat d’aquells als quals s’ha dotat de tot el poder per fer canvis positius a la ciutat i no fan res.