L’anunci de l’ajuntament del PP que es faran pisos a Ca l’Arnús incendia l’inici del curs polític a Badalona

L’autorització de construir habitatges a l’últim pulmó verd de la ciutat posa en peu de guerra les entitats i a partits de l’oposició

L’Ajuntament de Badalona, amb majoria absoluta del PP, ha donat el seu vistiplau a la construcció a l’interior del parc urbà de Ca l’Arnús, de 32 habitatges. També ha comunicat que autoritzarà la destrucció de l’entrada al recinte situada al carrer de Sant Bru.

La urbanització de part de Ca L’Arnús ha estat instada per l’empresa Tusgsal-Direxis, concessionària del transport públic de la ciutat. L’anunci de l’eliminació de l’entrada al parc, la

única que quedava dempeus, i de l’acceptació del permís d’obres, la va fer el consistori en una reunió amb la Plataforma de defensa de Ca L’Arnús, que immediatament va emetre un comunicat informatiu de la situació i va anunciar que endegarà mobilitzacions per oposar-s’hi.

Els habitatges constaran de planta i pis estan situats a la banda dreta conforme s’entra al parc pel carrer Sant Bru. L’operació econòmicament pot ser molt sucosa perquè els habitatges es fan en un entorn verd situat al centre de la trama urbana de la ciutat.

El parc ocupa 10,8 hectàrees, de les quals tres pertanyen a Can Solei i gairebé vuit a Ca l’Arnús. Limita al nord amb la C-31, a l’oest amb el carrer de la Seu d’Urgell, al sud amb el carrer de Sant Bru i a l’est amb la riera de Canyadó.

Al segle XIX, Evarist Arnús i de Ferrer, un banquer, financer, inversor, filantrop i mecenes destacat, amb un paper rellevant en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, va adquirir per pública subhasta vuit hectàrees de l’antic Mas Solei, que va unir a una finca de la seva propietat. En origen totes dues parcel·les havien estat una sola finca.

El parc va passar a mans municipals després de la transició durant el mandat municipal socialista. Una decisió impulsada per un fort moviment reivindicatiu, que instava a recuperar per a la ciutadania un important pulmó verd situat al centre de la seva trama urbana.

En la legislatura municipal del socialista Rubén Guijarro, es va conèixer l’existència d’un pla que preveia la construcció d’habitatges a l’interior del recinte. La manca d’unanimitat entre els partits polítics i la pressió ciutadana van aturar el procés. L’octubre de 2022 els veïns es mobilitzaven davant l’entrada a l’ajuntament d’un projecte que pretenia construir dos blocs de pisos en l’espai natural. El canvi municipal va aturar temporalment el pla. El nou alcalde, Xavier Garcia Albiol, havia manifestat que conservaria el parc en tota la seva integritat.

Sector negocis

Tot arrenca del nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). Aquest document, actualment en tràmit, manté la possibilitat que dues empreses que havien adquirit fa temps sòl a la zona, puguin construir-hi blocs de pisos. Les llicències corresponents a la banda esquerra estan suspeses a l’espera de la resolució que s’ha d’adoptar a partir del PDUM. Quedava la banda dreta, que és sobre la qual s’ha demanat el permís d’obres, que ara l’ajuntament d’Albiol ha dit que aprovarà.

Cal recordar que Garcia Albiol s’havia manifestat durant la campanya electoral municipal partidari de mantenir la integritat de Ca l’Arnús i Can Solei, però després d’assolir la majoria absoluta ha fet declaracions en les quals assegurava que es faran pisos a la banda dreta de Ca l’Arnús. Com és tradicional en el quefer del mandatari conservador, Albiol va fer unes declaracions que va penjar a les xarxes socials en les quals deia el contrari del que amb majoria absoluta ha fet. Ara, seguint un clàssic seu, Albiol culpa de la decisió anteriors governs.

Diverses fonts consultades per aquesta publicació remarquen el fet que l’operació de Ca l’Arnús afecta interessos econòmics i també polítics molt importants. L’empresa Tusgsal-Direxis es relaciona en el món polític de Badalona amb «el sector negocis del PSC», segons les fonts. L’autorització del PP per construir ajuda a aquest àmbit i al mateix temps emmordassa el principal partit polític de l’oposició que, sobre aquest assumpte, acostuma a mantenir un silenci clamorós.

A l’altra banda del tauler hi ha una trentena d’entitats socials i culturals de Badalona que afirmen amb rotunditat que Albiol va mentir durant la campanya electoral i que darrere de l’operació hi ha una mena de sociovergència, en aquest cas protagonitzada per PP i PSC i que, de tirar endavant el procés esmicolaria de manera molt greu el principal pulmó verd de la ciutat.