La taxa de brossa de Badalona: 100 euros, paguen igual els pobres que els rics

Una mesura de l’ajuntament genera polèmica per no tenir en compte aspectes com la capacitat econòmica de les famílies ni el nivell de reciclatge.

El nou mètode aplicat per l’Ajuntament de Badalona per fixar la taxa de recollida d’escombraries ha generat controvèrsia a la ciutat. La quantitat establerta de 100 euros per habitatge i any es considera injusta, ja que no té en compte factors com la riquesa de les famílies o l’índex de recollida selectiva de la zona.

Per il·lustrar-ho de manera clara, l’ajuntament fa pagar el mateix per la gestió de residus a una família del districte econòmicament més benestant de la ciutat que a una amb els ingressos més baixos, independentment del que embruti o recicli cadascuna.

La Unió Europea va establir un termini de tres anys per aplicar la taxa de residus domèstics a tots els ciutadans. A Badalona, aquest pagament s’havia limitat fins ara als negocis, però l’any passat l’ajuntament va decidir tirar pel dret i va repercutir el cobrament de 100 euros per habitatge als veïns. Aquesta decisió d’avançar el pagament va provocar la protesta del grup socialista a l’ajuntament, sense cap efecte pràctic.

El nou tribut neix per complir amb els objectius de la Unió Europea, que preveu assolir un 55% de reutilització i reciclatge aquest 2025 i augmentar fins al 65% l’horitzó del 2035. Malauradament, Badalona té un dels pitjors índexs de recollida selectiva de Catalunya: només un 28,33% de la brossa es diposita en els contenidors correctes, mentre que el 71,67% no es tria, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya.

Fins al 2024, la recollida de residus domiciliaris a Badalona es pagava de manera indirecta mitjançant l’Impost de Béns Immobles (IBI), mentre que per a les activitats econòmiques es feia directament amb una taxa vinculada als metres quadrats del negoci.

Cada terra fa sa guerra

La lògica darrere d’una taxa de residus hauria de ser que qui recicla més, pagui menys. No obstant això, actualment molts municipis no disposen de sistemes “porta a porta”, contenidors intel·ligents o altres tecnologies que permetin controlar el nivell de reciclatge de cada nucli familiar. A Badalona, tot això s’ha promès, però sembla que la seva implementació trigarà, com altres promeses, a ser una realitat.

La llei espanyola no estipula la base de la taxa, per la qual cosa els ajuntaments han hagut d’escollir el criteri a tenir en compte. A Badalona (govern del PP), s’ha decidit cobrar 100 euros a tothom. En canvi, municipis com Molins de Rei (govern de PSC i Comuns), Sant Feliu (PSC, Junts i Veïns per Sant Feliu) i Sant Cugat (Junts i ERC) han optat per basar-se únicament en el valor cadastral. Altres municipis han incorporat el consum d’aigua com a segon element a considerar, com passa a Santa Coloma de Gramenet (PSC i Ciutadans), amb quotes que van d’entre 82,14 i 550,91 euros. També Sant Boi de Llobregat (PSC i Comuns) ha tingut en compte el valor cadastral i el consum d’aigua, amb quotes d’entre 99 i 461 euros segons les característiques de l’immoble i el nombre de residents. A Sant Just Desvern (PSC i Comuns), hi ha una part fixa de 120 euros, tot i que amb reduccions d’entre un 50% i un 95% en funció de la renda.

A Santa Coloma de Gramenet entitats i col·lectius de la ciutat, associacions de veïnes i alguns partits polítics ultimen una campanya reivindicativa sobre la taxa. S’han reunit diverses vegades per posar en comú els seus punts de vista sobre aquesta problemàtica i han arribat a consensuar un manifest que va arrencar amb 35 adhesions i es va presentar el 2 de juliol passat, segons la revista Infograma.

Alternatives a Badalona

A Badalona, ERC considera que la solució adoptada no té sentit. Un habitatge amb una sola persona paga el mateix que un amb quatre habitants. Segons Àlex Montornès, regidor republicà, el pagament hauria d’anar lligat al nombre de persones per llar o, “millor, al nombre de quilograms de residus generats. Qui més escombraries produeix paga més”, afirma.

Des de Guanyem Badalona s’indica que els pagaments haurien de partir de barems basats en criteris socials i amb abonaments per percentatge de reciclatge, entre altres criteris.

Badalona en Comú també mostra la seva disconformitat amb el fet que la taxa i la filosofia aplicada per a la seva adjudicació no tinguin en compte criteris socials. Aïda Llauradó afirma, però, que la majoria de govern va decidir per compte propi aplicar un pagament lineal.

El PSC no ha respost a aquest diari, tot afirmant que traslladaria la consulta al grup municipal.

La situació actual a Badalona implica que una família que viu en un habitatge unifamiliar al barri de Mas Ram paga el mateix que una del barri de Sant Roc. Per quantificar les diferències, hem aplicat l’índex IST, que mesura factors com l’educació, el nivell educatiu, la immigració i la renda. Comptant que la mitjana sigui 100, als barris del centre l’IST és de 123,1, mentre que a Sant Roc, a la zona de la plaça Camarón de la Isla, el nivell és de 51,8. La diferència és de més del doble. Però, per la retirada de residus, es paga el mateix.