La tràgica mort d’un veí sense llar a Badalona: un toc d’atenció des de la bioètica

El cas de la persona sense sostre morta en circumstàncies polèmiques mostra les mancances en l’atenció a les persones més vulnerables a la nostra ciutat

La trista història d’un veí sense llar de Badalona, mort el maig de 2024, posa de manifest les mancances en l’atenció a les persones més vulnerables a la nostra ciutat. Aquest cas, que ha sortit a la llum pública post-mortem, obliga a reflexionar sobre com la nostra ciutat i els seus serveis sanitaris i socials aborden el sensellarisme.

L’article, publicat al Diari de la Sanitat per Albert-Jordi Vendrell i Violant i Anna Mas Carrera, s’ha escrit des d’una perspectiva bioètica. Ens recorda que el sensellarisme no és només una manca d’habitatge digne, sinó una situació que sovint porta a l’exclusió social i, el que és crucial, a un deteriorament significatiu de la salut. Un estudi recent a València ja ho confirmava: les persones sense llar tenen pitjor qualitat de vida i majors dificultats per accedir a recursos sanitaris (1). Això ressona fortament amb la realitat que enfrontem a Badalona.

Una cronologia de fets que interpel·la

Els fets, tal com s’han publicat, són punyents. El maig de 2024, els veïns d’un home sense llar van alertar el SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) davant el seu greu deteriorament de salut. En un primer moment, el pacient, per por que li robessin les seves pertinences, va rebutjar el trasllat a l’hospital. Dos dies després, davant l’empitjorament, el SEM va tornar a acudir-hi i, després de la insistència dels veïns i la presència d’una regidora, finalment se’l va traslladar.

L’ingrés es va produir a la matinada, i el diagnòstic inicial va ser deshidratació. Sorprenentment, amb prou feines unes hores després, va ser donat d’alta. Tanmateix, els veïns afirmen que l’home va romandre a la sala d’espera d’urgències, en molt mal estat, sense un lloc on anar i sense poder valdre’s per si mateix. Deu hores més tard, va reingressar amb un estat clínic molt més greu, amb deshidratació, detecció de drogues i signes de possible infecció respiratòria. Tretze dies després, lamentablement, va morir.On va fallar el sistema? Una mirada bioètica

Des del punt de vista bioètic, l’article subratlla diversos punts clau a considerar a Badalona:

• El respecte a l’autonomia vs. l’obligació de cuidar: Tot i que el SEM va respectar l’autonomia del pacient a l’inici, la pregunta que sorgeix és si, davant un clar empitjorament i la vulnerabilitat de la persona, no s’hauria d’haver activat algun protocol social o sanitari específic per garantir el seu benestar.
• La justícia social en l’atenció sanitària: El principi de justícia no es tracta només d’igualtat de tracte, sinó de donar a cada persona el que necessita segons les seves circumstàncies. No sembla que aquest principi s’apliqués en la primera alta hospitalària, deixant el pacient en una situació d’extrema vulnerabilitat a la sala d’espera. És una qüestió de justícia social que va més enllà de la llei de cures.
• La vulnerabilitat i l’ètica de la cura: El cas d’aquest veí posa de manifest la necessitat de tenir en compte el principi de vulnerabilitat, que implica una protecció especial per a persones o col·lectius en desavantatge. Així mateix, l’ètica de la cura ens convida a una major empatia i atenció al context personal, especialment en la relació entre el professional sanitari i el pacient. Finalment, el principi de dignitat ens recorda el valor intrínsec de cada ésser humà, independentment de la seva situació.
• La manca de protocols específics: L’article esmenta que un estudi a Barcelona indica que només el 13% de les persones sense llar reben allotjament després de l’alta hospitalària (3). Això ens porta a qüestionar: Badalona disposa de canals o protocols especials per garantir el seguiment post-alta de les persones sense llar? En aquest cas, per què no es va activar cap recurs social?.

La polèmica de la confidencialitat

Més enllà de l’atenció sanitària, l’article també assenyala una greu vulneració del dret a la confidencialitat del pacient per part de l’alcalde, Xavier García Albiol, en fer pública informació del pacient sense autorització, la qual cosa també infringeix la llei de protecció de dades. Aquest fet afegeix una altra capa de preocupació sobre com es va gestionar aquest tràgic succés.

Una crida a l’acció local

Aquest cas és un mirall que mostra la necessitat urgent de revisar i millorar l’atenció a les persones sense llar a Badalona. Com conclouen els autors de l’article, el conjunt d’aquesta assistència hauria de ser revisat pels comitès d’ètica dels equips sanitaris i socials implicats. És imperatiu que, com a ciutat, s’asseguri que cap persona sigui desatesa per la seva situació de vulnerabilitat. La vida del nostre veí ens obliga a fer-ho.