Badalona, el mur del silenci: ciutadans sense resposta de l’ajuntament

Veïns i veïnes de la ciutat afirmen que des de l’administració local no hi ha comunicació i fins i tot no s’atenen els requeriments d’institucions com la Sindicatura de Greuges

A més dels reptes com el canvi climàtic i les queixes del personal municipal, Badalona s’enfronta a una altra problemàtica preocupant, denunciada per diversos ciutadans a l‘Independent: la dificultat, o fins i tot impossibilitat, de comunicar-se amb l’administració local. Aquesta situació genera una gran frustració i, com ens explica una veïna que prefereix mantenir l’anonimat, vulnera drets fonamentals.

Comunicar-se amb l’Ajuntament de Badalona s’ha convertit en una odissea. Molts ciutadans comparteixen la mateixa experiència: els seus intents de fer-se escoltar topen amb un mur de silenci. Ni per telèfon, ni per correu electrònic, ni presencialment, ni mitjançant instàncies, l’Ajuntament no respon ni escolta. Aquesta no és una simple sensació generalitzada, sinó una realitat que incompleix la normativa.

Trucar a l’ajuntament per contactar amb qualsevol departament és pràcticament impossible. Les línies sovint estan comunicant, ningú agafa el telèfon o et passen d’un lloc a un altre sense obtenir cap resposta. Si els ciutadans opten per enviar un correu electrònic a regidors, departaments o fins i tot a l’alcalde, el més habitual és el silenci. Aquesta falta de resposta s’estén als canals oficials: queixes, suggeriments o propostes presentades tant presencialment com a través del web municipal queden sense contestar.

El més greu és que aquesta indiferència no només reflecteix una mala gestió, sinó que vulnera la legislació vigent. La Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú obliga les administracions a dictar resolució expressa i notificar-la en tots els procediments. No obstant això, a Badalona, presentar una instància és com llençar un missatge al mar: sense cap garantia de retorn.

Incomplir els terminis legals

Quan es demana informació a través del tràmit d’accés a la informació pública —amb un termini legal de resposta d’un mes, segons la Llei 19/2014 de Transparència i Bon Govern— és probable que la resposta arribi tard, o directament no arribi mai. El mateix passa amb les denúncies per incompliment de normatives municipals: es registren, però queden sense resposta, malgrat l’obligació legal de fer complir les ordenances.

Fins i tot quan organismes externs com la Sindicatura de Greuges fan requeriments, l’Ajuntament de Badalona sembla impertorbable. El cas del tancament de l’alberg de Can Bofí Vell n’és un exemple clar: persones sense llar van quedar al carrer, mentre el consistori ignorava les peticions i advertiments de la Sindicatura.

Aquest comportament institucional no és només desídia, és una greu irresponsabilitat. La ciutadania té dret a ser escoltada, a rebre resposta, a ser informada i atesa. Un ajuntament que no compleix aquestes obligacions no només incompleix la llei, sinó que falta al seu principal deure: servir a les persones.

Seria fonamental saber quantes instàncies, denúncies, queixes, suggeriments o propostes s’han presentat recentment i quantes han obtingut resposta. No obstant això, davant la manca d’informació i transparència en la gestió municipal, serà difícil obtenir aquestes dades, crucials per dimensionar la gravetat de la inacció municipal. El que està en joc no és només una qüestió administrativa, sinó la confiança en les institucions, la qualitat democràtica i la dignitat de la ciutadania.

Badalona no pot permetre’s un ajuntament que ignora les seves obligacions. Necessitem una administració que funcioni, que escolti, que respongui. I necessitem, sobretot, responsabilitat política.